Papers d'esports

El problema no és com ens veuen a Madrid o a Espanya. També, com fan que ens vegin a altres països europeus. El diari francès L’Équipe va publicar dimarts un reportatge amb motiu de l’europeu de bàsquet en el qual feia una anàlisi de la selecció espanyola de bàsquet que, vist des de Catalunya, contenia un seguit de consideracions que només es poden entendre, venint d’un diari de fora d’Espanya, per la intervenció d’algú espanyol. I si no espanyol, francès ben espanyolitzat.
El reportatge el van titular Espagnols d’abord (‘espanyols primer’). Estava signat pel redactor estel·lar de bàsquet del diari, David Loriot, i pel corresponsal a Madrid, Fréderic Hermel. Loriot no sé de quin peu calça, però d’Hermel, columnista al diari As i comentarista a La Sexta, ja ens podem imaginar quines són les seves companyies. En el reportatge deien que la selecció espanyola de bàsquet, contraposant-la a la de futbol, tenia èxit perquè no hi havia els antagonismes regionals que sí que hi ha en la de futbol. Antagonismes que, evidentment, només eren catalans i bascos. Qualsevol anàlisi és respectable, però lligar uns resultats esportius a l’origen dels components d’una selecció és pixar fora de test. Entre altres coses, perquè no he vist ni he sentit mai cap dels jugadors catalans de les seleccions espanyoles de futbol o de bàsquet dir o fer res que pogués trencar aquesta cohesió de la qual parlen els periodistes francesos. En el reportatge diuen que en el bàsquet no hi ha cap jugador que hagi canviat les seves botes per dissimular la bandera espanyola, com diuen que passa en el futbol. Que els dos francesos no saben gaire de què parlen ho demostren quan qualifiquen els germans Gasol de «símbols de la cultura catalana».
També expliquen que la selecció espanyola de futbol no pot jugar al País Basc per motius de seguretat i que no ho fa a Catalunya des dels jocs olímpics. I que, en canvi, cremar banderes espanyoles als partits de la selecció catalana de futbol és cada cop més freqüent. Home, ara que fa tant que no passa això. Cal pensar que les seleccions espanyoles volen jugar amb gent a les graderies, oi? Que repassin les audiències dels partits que dóna La Sexta: a Catalunya, els veu la meitat de gent que a Espanya.
Si els dos periodistes francesos i els seus caps sabessin que tots els jugadors de la selecció espanyola d’hoquei sobre patins són catalans, que la immensa majoria dels de la d’hoquei sobre herba i waterpolo ho són també –homes i dones–, quina anàlisi farien? És clar que a Madrid no hi ha ningú que els pugui assessorar de res que no sigui futbol, bàsquet o fórmula 1.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 10 de setembre del 2007)