Papers d'esports

Fa tres setmanes, l’endemà de la desfeta de la selecció espanyola de bàsquet en la final de l’europeu de Madrid, el diari Marca atorgava un zero a l’esport francès en les seves notes del cap de setmana. Les seleccions espanyoles eren subcampiona d’Europa de bàsquet i campiona d’Europa de voleibol, i les franceses havien quedat fins i tot fora dels Jocs Olímpics. Era també el cap de setmana de la inauguració del mundial de rugbi, en què la selecció francesa havia perdut contra l’Argentina en l’estrena del campionat. «Por no hablar de rugby…», acabava el comentari del diari madrileny.
Tres setmanes després, podem parlar de rugbi –la selecció francesa ja és a les semifinals del mundial– i de moltes altres coses que han passat en aquest interval de temps. No és la meva intenció defensar l’esport francès –ja ho fan prou ells solets, que els nostres veïns del nord no tenen gaire a envejar als del sud–, sinó deixar en evidència la ignorància d’alguns. Perquè en l’esmentat comentari del Marca també deien: «España, a años luz hace pocos años, la supera en casi todo».
Hi ha molts esports, especialment mediàtics, en què l’Estat espanyol té millors esportistes que el francès. El caprici dels calendaris ha volgut que en aquestes tres setmanes s’hagin disputat vuit campionats del món d’esports olímpics –judo, esgrima, hípica (concurs complet), ciclisme, piragüisme (eslàlom), gimnàstica rítmica, lluita i halterofília–. En aquests vuit campionats, les seleccions espanyoles han guanyat una medalla –en judo, de plata– i les franceses, 25 (vint-i-cinc), de les quals nou han estat d’or. Dels vuit mundials, només en dos –gimnàstica rítmica i ciclisme– no hi ha hagut cap francès al podi.
En un altre moment de la temporada, amb uns altres campionats d’altres esports, el balanç podria ser diferent, ja ho sé. Simplement volia mostrar que qualsevol generalització és perillosa. Més encara si es fa des de la ignorància i la ràbia per un or perdut quan es creia dins del sac.
Parlem de rugbi, per acabar. La selecció francesa és a semifinals del mundial, igual que el 1987, 1995, 1999 i 2003. El 1987 i el 1999 va jugar, i perdre, la final. La selecció francesa ha guanyat les dues darreres edicions del Sis Nacions. Els sis primers del campionat francès –Top 14– poden jugar la copa d’Europa. El campió de la lliga espanyola juga la segona competició –Challenge Cup–, on hi ha els vuit equips restants del Top 14. Parlem de rugbi, però sabent de què parlem.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 8 d’octubre del 2007)