Papers d'esports

La confessió de Marion Jones que es dopava des d’abans dels Jocs Olímpics de Sydney de l’any 2000 podria acabar provocant, si el Comitè Olímpic Internacional (COI) i la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) apliquen la reglamentació que permet revisar tot el que ha fet un atleta fins a vuit anys enrere, que s’hagin de refer els podis, a més dels Jocs de Sydney, dels mundials del 1999 de Sevilla i del 2001 a Edmonton. En total serien nou proves individuals, les que es revisarien. En els relleus, la doctrina del COI i de la IAAF és diferent. Fins ara, el COI ha desqualificat l’atleta, però l’equip ha conservat la medalla. Per a la IAAF, el positiu d’un membre d’un relleu ha suposat sempre la desqualificació de l’equip. Més d’una vegada, una desqualificació per dopatge en un gran campionat ha fet que el receptor de la medalla fos un atleta que abans o després també ha estat implicat en afers de dopatge. Com ara pot passar amb els 100 m de Sydney (vegeu El 9 d’ahir), ja que la medalla d’or que perd Marion Jones l’hauria de rebre Ekaterini Thanou, que va ser sancionada amb dos anys el 2004 per la fugida d’un control de sorpresa abans dels Jocs d’Atenes.
Les primeres desqualificacions per dopatge en un gran campionat que van donar la medalla d’un dopat a un altre que ho seria posteriorment van tenir Ben Johnson i Linford Christie de protagonistes. El positiu del canadenc en la final dels 100 m de Seül va fer pujar Christie del tercer al segon lloc. El 1989, quan Johnson va confessar que es dopava des de feia anys, la IAAF li va treure l’or del mundial del 1987, i Christie, que havia estat quart en aquella final, va aconseguir el bronze. Linford Christie va donar positiu de nandrolona el 1999 i va ser sancionat amb dos anys. En el mundial del 1997, Alexander Bagatx (Ucraïna) va perdre l’or del llançament de pes per un positiu d’efedrina. C.J. Hunter, llavors marit de Marion Jones, va pujar del quart al tercer lloc. Hunter va ser campió del món el 1999 i l’any 2000 va donar positiu d’esteroides abans dels Jocs de Sydney. L’any 1999, en el mundial en pista coberta, la ucraïnesa Vita Pavlix va donar positiu després de guanyar en llançament de pes. La seva desqualificació va donar l’or a la russa Irina Korzanenko, que dies després també va ser desqualificada per dopatge, i l’or va acabar a les mans de la tercera classificada. En el mundial del 2003, Kelli White va donar positiu de monadifil després guanyar els 100 i els 200 m. L’or dels 100 m el va heretar Torri Edwards, i el dels 200 m, Anastasia Kapatxinskaia. Totes dues van donar positiu un any després.
1999 i 2001. Si la IAAF revisa els resultats dels mundials del 1999 i el 2001, l’or que Jones va guanyar en els 100 m del 1999 seria per a la seva compatriota Inge Miller, i Thanou passaria del bronze a la plata. Miller va ser sancionada l’any 2001 per un positiu per cafeïna que havia donat en el mundial en pista coberta del 1999 –anterior al de l’aire lliure–, que li va suposar una amonestació i la pèrdua de la medalla que havia guanyat en la pista coberta. Com que era una substància menor, no va rebre cap sanció temporal i no es va revisar l’or que havia guanyat en els 200 m de Sevilla. Ara podria rebre també l’or dels 100 m. Del mundial del 2001, Thanou tornaria a ser la beneficiada de la possible desqualificació de Marion Jones, ja que passaria del tercer lloc al segon en els 100 m. Thanou podria heretar, doncs, fins a tres medalles de Marion Jones.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 10 d’octubre del 2007)