Papers d'esports

El president de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) i membre del Comitè Olímpic Internacional (COI) Dick Pound va afirmar la setmana passada que l’expresident del COI Joan Antoni Samaranch no va estar mai interessat a lluitar contra el dopatge durant els 21 anys que va ocupar la presidència de l’organisme. Pound va dir que durant el mandat de Samaranch no hi va haver mai diners per investigar i, a més, el president no va usar la seva influència per obligar les federacions internacionals a lluitar contra el dopatge. Samaranch va respondre l’endemà dient que no li sorprenia el que deia Pound, amb qui no tenia relació personal des del 2001 i va recordar que el 1988, quan el positiu de Ben Johnson, Pound, que és canadenc, va defensar l’atleta en la reunió de la comissió executiva del COI, que va decidir sancionar-lo.
L’any 1999, quan Samaranch ja enfilava el final de la seva presidència, el COI va impulsar la conferència mundial contra el dopatge de la qual va néixer l’AMA. El cas Festina en el Tour del 1998 va impulsar el COI a buscar la col•laboració d’altres organismes per mirar de lluitar contra el dopatge. Dick Pound és el president de l’AMA des de la seva creació, el 2001, any en què va ser un dels candidats derrotats per Jacques Rogge en les eleccions a la presidència del COI per succeir Joan Antoni Samaranch i deixarà el càrrec el mes de gener.
Samaranch va ser president del COI en cinc Jocs d’estiu i cinc d’hivern, en els quals hi va haver un total de 44 casos de dopatge. Durant tots aquests anys, Samaranch va haver de parlar tot sovint de dopatge. L’any 1981, en el seu primer Congrés Olímpic com a president, a Baden Baden, Samaranch ja va dir quelcom que no es portaria a la pràctica fins 20 anys després amb la creació de l’AMA: «És indispensable unificar els reglaments, establir un procediment que es pugui aplicar sempre i fer controls en tot moment.» Quatre anys després, en un discurs a l’assemblea general de l’Organització Mundial de la Salut va afirmar que, fins llavors, les úniques relacions entre el moviment olímpic i la medicina eren els articles que apareixien sobre dopatge i que això «era injust perquè aquests casos són un percentatge ínfim si els comparem amb els milions d’esportistes d’arreu del món».
El 1988, en la sessió del COI prèvia als Jocs de Seül, Samaranch va dir: «Els dopats no són més que una gota al mig de nosaltres i hem de vetllar perquè no es corrompi l’oceà en el qual es dilueix.» Dies després, Ben Johnson va donar positiu en la final dels 100 m. Un positiu que Alexandre de Merode, llavors president de la comissió mèdica del COI, va afirmar anys després que Samaranch va intentar amagar. «I si jo decideixo que aquest cas és negatiu», va explicar De Merode que li va dir Samaranch quan va saber la notícia. A les seves memòries, en les notes dels Jocs de Seül, Samaranch va escriure sobre el positiu de Johnson: «És una vertadera fatalitat que farà molt de mal a la nostra imatge. Però un cop més la comissió mèdica, que no controlem, s’ha posat en marxa. És molt difícil aturar-los.»
(Article publicat a El 9 Esportiu el 31 d’octubre del 2007)