El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

Pesats amb l’ÑBA

Ja tenim l’NBA aquí i els veïns del sud ja estan emprenyant amb el que ells anomenen «ÑBA». La Ñ, per si algú no ho sap, representa España i fa referència als jugadors espanyols que hi ha en la lliga americana. L’any passat eren quatre i aquest, cinc, amb la incorporació de Joan Carles Navarro. I que consti que la referència a cinc espanyols és des del seu punt de vista, no del meu –tres espanyols i dos catalans, òbviament–.
Cinc entre 450 –30 equips per 15 jugadors en cada plantilla– i els mitjans espanyols presenten la cosa com si l’NBA fos seva. La temporada passada, només els Toronto Raptors de Garbajosa i Calderón van arribar als play-off; els Grizzlies de Gasol i els Blazers de Sergio Rodríguez, res de res. Aquest any les aspiracions no són gaire més bones. Repetir i, si pot ser, superar la primera eliminatòria per als Raptors, tornar als play-off per als Grizzlies i, per a Rodríguez, jugar una mica més en els Blazers. No oblidem que el bàsquet és un esport d’equip i que, encara que un jugador pugui fer unes grans estadístiques individuals, el que importa és on arriba l’equip.
Dir que els espanyols deixen empremta en l’NBA és mentida. Ni deixen empremta, ni dominen, ni res. Hi són i, vista l’allau de jugadors forans que hi arriben, tampoc té el mèrit de quan hi va anar Fernando Martín –encara que estigués més a la banqueta que a la pista–. Els sonen els noms de Ginóbili, Nocioni, Scola o Delfino? Són argentins i també juguen en l’NBA. I hi ha brasilers, nigerians, serbis, croats, italians. Una mica de tot. I francesos.
Parlem dels francesos. Van fracassar en l’europeu de Madrid i no seran als Jocs, però en l’NBA n’hi ha nou. Nou. L’any passat eren set. I què van fer? Doncs un va ser campió amb els Spurs (Tony Parker), dos van jugar les semifinals de conferència (Boris Diaw amb els Suns i Mickael Pietrus amb els Warriors) i dos més van jugar els play-off (Ronny Turiaf amb els Lakers i Yakhouba Diawara amb els Nuggets). Tret de Parker, cap altre francès té el renom de Gasol, Navarro, Calderón o Garbajosa, però són en l’NBA i en equips, la majoria, competitius i on disposen de minuts. Si Gasol tingués en l’NBA el palmarès de Parker (sis temporades, tres títols, dos All-Star, un MVP de la final), aquí li farien tantes reverències que la majoria de periodistes tindrien mal d’esquena.
Els espanyols de l’NBA són bons (alguns grans) jugadors i poden fer moltes coses. Però, de moment, excepte Gasol, tots encara tenen molt per demostrar. O sigui que tranquil·litat, menys ÑBA, més realisme i menys menysprear els altres.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 5 de novembre del 2007)