Papers d'esports

La visita del DKV Joventut a la pista del Guilford Heat anglès en la copa ULEB de bàsquet m’ha fet rumiar sobre els conceptes de Primer i Tercer Món aplicats a l’esport. La Penya es va trobar un pavelló amb una pista de parquet que es va posar a sobre una pista de gel on feia fred durant el partit i amb una graderia amb molt poca capacitat. O sigui, unes condicions que podríem qualificar de tercermundistes. I estem parlant d’un partit disputat a Anglaterra. Però és que Anglaterra, parlant de bàsquet, és del Tercer Món.
Els països més poderosos de la terra, políticament, econòmicament, socialment, tots pertanyen, en algun esport, al Tercer Món. Ni els Estats Units, ni Alemanya, ni el Japó, ni la Gran Bretanya, ni Rússia, ni Espanya…. són potències en totes les disciplines esportives. Tots tenen algun punt fluix. Tots tenen algun esport en què els equips dels petits països els poden passar per la pedra. Tonga, Samoa, Fiji són del Primer Món del rugbi, un esport en el qual, Espanya, per exemple, està en vies de desenvolupament. Kenya o Etiòpia, són potències mundials en atletisme o la República Dominicana, en beisbol.
Perquè encara que ens creguem que som al melic del món, ni a Catalunya ni a Espanya tots els esports són del Primer Món. Ni en l’àmbit de les seleccions ni dels clubs. Com que només acostumem a destacar els que guanyen, ens acabem creient que som els millors en tot. Hi ha nivell, bon nivell, però també hi ha esports en què els nostres no guanyen i llavors no en fem cas i ja està. La sensació de ser al Tercer Món del bàsquet que va tenir la Penya a Anglaterra l’altre dia també la podria tenir el campió rus o suec d’hoquei sobre gel si hagués de jugar a segons quina pista del sud dels Pirineus o els grans equips de la lliga francesa o anglesa quan s’enfronten a equips de la lliga espanyola. El flamant campió de la lliga espanyola de rugbi, El Salvador de Valladolid va perdre la setmana passada per 10-71 contra el Newcastle anglès en la segona competició europea de clubs. I el Newcastle va acabar novè en la lliga anglesa. Campió contra novè i pallissa. I ja són previsors i la copa d’Europa només la juguen equips dels països que disputen el Sis Nacions. Una situació semblant a la que es devia trobar la Penya guanyant de 34 a Guilford. Allà era Tercer Món en instal·lació i potencial. A Valladolid, en potencial. Que cadascú hi rumiï i trobarà algun exemple més.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 12 de novembre del 2007)