Papers d'esports

El positiu per cocaïna de la tennista Martina Hingis en el torneig de Wimbledon d’aquest any ha tornat a situar aquesta substància en l’actualitat del dopatge habitualment ocupada per les substàncies estel•lars com l’EPO o els anabolitzants. La cocaïna figura en la llista de substàncies prohibides dins de l’apartat d’estimulants i només està prohibida durant les competicions. La cocaïna ja estava inclosa en la llista de la Unió Ciclista Internacional (UCI) del 1967 i va entrar en la llista del Comitè Olímpic Internacional (COI) l’any 1971.
Al voltant de la cocaïna, igual que del cànnabis, hi ha la discussió permanent sobre si els esportistes que donen positiu han pres aquestes substàncies per millorar el seu rendiment o per drogar-se. S’acostuma a dir que les anomenades drogues socials no tenen cap efecte en l’activitat esportiva. Segons els experts, el que esperen trobar els esportistes que prenen cocaïna és accentuar l’activitat cerebral per llegir millor el joc, estimular l’atenció i la memorització, eufòria, ajustar els reflexos, sentir-se imbatible, invencible i augmentar la resistència. Tots aquests efectes s’obtenen per una durada d’entre 20 i 40 minuts després d’haver pres una dosi per via nasal. Si la cocaïna es pren per via oral, els efectes poden durar durant hores. La gran majoria de la cocaïna que s’ingereix per la boca és destruïda pel fetge, per la qual cosa fan falta grans quantitats de cocaïna si es tria aquesta via per aconseguir el mateix resultat que s’obté amb una esnifada. També hi ha la via de la injecció, però en aquest cas els efectes són tan explosius i amb una durada de 10 a 15 minuts que és inviable que algú usi aquest mètode. Els esports que han tingut més casos d’ús de cocaïna –per controls o confessions posteriors– són el beisbol, el bàsquet, el futbol americà, el futbol, el ciclisme i l’atletisme. Hi ha casos documentats d’ús de cocaïna en un mínim de 24 esports diferents.

Maradona i Cia.
Diego Armando Maradona, Javier Sotomayor, Marco Pantani, Gilberto Simoni, Mats Wilander i ara Martina Hingis són alguns dels grans noms de l’esport mundial que s’han vist implicats en casos de consum de cocaïna. El cas més dramàtic va ser el de Pantani, que va morir per una sobredosi. En aquell cas, però, el consum no va tenir res a veure amb l’activitat esportista del ciclista, ja retirat.
En la fórmula 1
El pilot francès de fórmula 1 Patrick Tambay va parlar, el 1986, del dopatge en el seu esport, en una entrevista en una setmanari francès: «Segur que hi ha pilots que es dopen. N’hi ha quatre dels quals ningú es refia en les primeres voltes de la cursa. El seu comportament és imprevisible. Pel que fa la cocaïna, hi ha un pilot que en fa ús de manera notòria.» Tambay no va dir noms.
Len Bias
Len Bias, de 22 anys i un dels millors jugadors universitaris de bàsquet dels Estats Units va morir el juny del 1986 quan estava cridat a ser la nova estrella dels Celtics de Boston en l’NBA. Bias va morir per una aturada cardíaca provocada per una sobredosi de cocaïna. L’autòpsia va revelar que el jugador tenia 5,2 mil•ligrams de cocaïna per litre de sang i que la mort del jugador va ser instantània.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 21 de novembre del 2007)