Papers d'esports

Els comitès olímpics europeus es reuneixen aquests dies a València, i ahir el rei d’Espanya va presidir la inauguració de l’assemblea. El còctel entre la monarquia, l’olimpisme i els seus dirigents acostuma a provocar situacions molt difícils de digerir en les quals més d’un fa oposicions a guanyar una càtedra de llepaculs. Ahir a València en vam tenir bons exemples. I si a més hi afegim que el rei Borbó va haver fer un discurs, ja entrem en el terreny dels mentiders. De la mateixa manera que fa temps algú per boca del rei va dir allò que el castellà no havia estat mai llengua d’imposició, ahir algú va fer dir al mateix personatge algunes petites o grans mentides, però mentides al capdavall.
Anem primer pels llepaculs. Qualificar al rei d’Espanya de figura clau en el progrés de l’esport mundial és passar-se, i molt. No es pot negar l’interès del monarca espanyol per l’esport en general i els Jocs Olímpics en particular, però tenint en compte la feina que té tota la família tampoc és destacable que el rei i dos dels seus fills hagin estat olímpics i la tercera hagi plorat com una bleda en una inauguració olímpica. Un altre dirigent olímpic va qualificar Joan Carles I de «símbol de la unitat europea i un pont entre aquest continent i molts països d’Amèrica, sobretot els hispanoparlants». Potser la qualificació de símbol de la unitat europea és per ser un rei d’Espanya nascut a Itàlia d’una família francesa que està casat amb una grega d’una família d’origen danès. Sobre ser pont entre continents, estaria bé que l’irlandès autor d’aquestes paraules parlés amb Hugo Chávez.
I les mentides? Doncs que el rei, en el seu discurs, va dir que Espanya es va comprometre amb el moviment olímpic des dels seus orígens i que el 1900 ja hi va haver un medallista espanyol. Els Jocs Olímpics de l’era moderna es van crear el 1894 a París en una reunió en la qual no hi havia cap espanyol. Tampoc hi va haver presència espanyola en els primers Jocs, el 1896. O sigui que, espanyols en els orígens, orígens… Sobre la medalla del 1900, l’historiador olímpic Joan Fauria ja ha deixat clar diverses vegades a les planes d’aquest diari que el marquès de Villaviciosa, que seria el protagonista de la gesta, no va guanyar cap medalla en una prova oficial, sinó en una al marge dels Jocs Olímpics i dintre de l’Exposició Universal del 1900. Ja sabem que les mentides, repetides, es poden acabar convertint en veritat.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 30 de novembre del 2007)