Papers d'esports

El positiu d’un esportista l’afecta a ell en primer terme i, de vegades, pot afectar el seu equip, el seu metge, el seu entrenador, el seu entorn. No acostuma a passar que un positiu d’un esportista en un esport d’equip el pagui el club en forma de pèrdua de punts. En atletisme, segurament l’esport individual per excel·lència, el dopatge ha estat la causa que un títol de la copa d’Europa de seleccions femenines canviés de mans i que un equip classificat per a una copa del món hagués de deixar el seu lloc a un altre.
La copa d’Europa, creada el 1965, i la copa del món, el 1977, són les competicions majors internacionals en les quals l’atletisme es converteix en esport d’equip. Cada atleta acumula uns punts segons la seva classificació i com que una desqualificació per dopatge suposa la pèrdua dels punts, acaba perjudicant l’equip. El 1989, la Gran Bretanya i la URSS van ser primera i segona, respectivament, en la final de la copa d’Europa que es va disputar a Gateshead (Anglaterra). Aleksandr Bagatx –a la foto– va donar positiu per testosterona i va perdre el tercer lloc en el llançament de pes i els sis punts que havia donat al seu equip. La URSS va passar de 107 a 101 punts i va ser superada per la RD Alemanya, que havia estat tercera amb 103 punts. Com que els dos primers es classificaven per a la copa del món, va ser la RDA i no la URSS qui va acompanyar la Gran Bretanya en la copa del món que va servir per inaugurar la remodelació de l’estadi de Montjuïc el 1989. Bagatx va tornar a donar positiu el 1997 i el 2000 i acabaria sancionat a perpetuïtat.
ALEMANYA «vs.» URSS.  L’any 1991, la URSS havia guanyat la copa d’Europa femenina que es va fer a Frankfurt amb quatre punts d’avantatge (113 a 109) sobre Alemanya. Elena Rodina, que havia guanyat el salt d’alçada, va ser desqualificada per un positiu, va perdre els vuit punts que havia aconseguit i la URSS va ser superada per Alemanya en la classificació (110 a 105).
La final femenina de la copa d’Europa del 1994 no es va resoldre fins al 1996. La competició es va fer a Birmingham el juny del 1994. La britànica Diane Modhal va guanyar els 800 m i la Gran Bretanya va acabar la copa segona a un punt d’Alemanya i amb dos més que Rússia. Dies després es va saber que Modhal havia donat positiu en una competició anterior i que no hauria d’haver competit a Birmingham. Modhal va ser desqualificada i la Gran Bretanya va baixar al tercer lloc. Els dos primers de la copa d’Europa anaven a la copa del món i un recurs de la Gran Bretanya va frenar la desqualificació de Modhal i les britàniques van poder competir en la copa del món que es va fer a Londres. Posteriorment, la IAAF va ratificar la desqualificació de Modhal i va anul·lar els resultats de les britàniques en la copa del món. El 1996, però, el consell de la IAAF va proclamar la innocència de Modhal i va deixar tot tal com havia quedat el juny del 1994.
TRES DE COP. Del 1977 al 1994 hi va haver sis finals de la copa d’Europa amb positius. El cas més espectacular va ser el de la final de la copa d’Europa del 1977, amb tres finlandesos i una alemanya de l’est implicats. En total van ser 12 positius, dels quals nou van ser en llançaments, dos en salts i un en curses –el de Modhal, posteriorment anul·lat–. Excepte els finlandesos i la britànica, tots els altres casos positius van ser d’atletes de països de l’Europa.
(Article publicat a El Esportiu el 12 de desembre del 2007)