Papers d'esports

Quatre atletes catalans van guanyar amb la selecció espanyola el campionat d’Europa de cros diumenge passat a Toro (Zamora). Dos homes –Carles Castillejo i José Ríos– i dues dones –Rosa Morató i Judit Pla–. Quatre. Més que ningú. Madrid, Castella-la Manxa i Castella i Lleó en van tenir dos i Extremadura i Cantàbria un cadascuna.
Mediàticament, tota la glòria va ser per a l’atleta de Palència Marta Domínguez, que va guanyar el títol femení. Rosa Morató, tercera en la mateixa cursa, va tenir la seva quota de glòria catalana, però va quedar absolutament eclipsada per l’èxit de la castellana. Un exemple: el servei general de l’Agència EFE no va enviar cap fotografia de Morató.
Quatre campions d’Europa de cros catalans que els pocs aficionats que hi ha al cros a Catalunya no han pogut veure córrer en directe. I el que és pitjor, tampoc els han pogut veure els vailets que competeixen en les matinals de cros arreu de la geografia catalana somiant semblar-se a ells. És allò de la piràmide i que els que han aconseguit arribar dalt serveixin d’estímul als que encara estan baix.
I si no corren no és per falta d’oportunitats. Aquesta temporada el calendari de cros català consta de 30 curses que omplen 17 caps de setmana de novembre a març, amb proves des d’Ascó a Sant Hilari Sacalm. El problema és que cap d’aquestes curses té el potencial econòmic suficient –n’hi ha que no en tenen gens– per atreure les figures. Ja no les estrangeres, sinó les catalanes. Ni tan sols el millor cros català, el de Granollers, aquest any no ha pogut entrar en el calendari oficial de la federació espanyola. Amb sort, als nostres campions els podrem veure en el campionat de Catalunya, el mes de febrer a Vic.
Això que Morató, Pla, Castillejo i Ríos no corrin a Catalunya no és culpa seva. Són professionals o semiprofessionals i s’han de guanyar les garrofes allà on n’hi ha. I a Catalunya, en l’atletisme, no n’hi ha. En l’atletisme i en altres molts esports.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 17 de desembre del 2007)