Papers d'esports

Gemma Mengual i Fernando Alonso han acaparat gairebé tota l’atenció poliesportiva del cap de setmana en els mitjans d’informació de l’Estat espanyol. Llei de vida. A cada lloc es parla dels seus esportistes i quasi s’oblida la resta. En aquest cas, Catalunya i Espanya no es diferencien en gairebé res de França, Itàlia, Anglaterra i Alemanya. Si Mengual i les seves companyes no haguessin guanyat mai cap medalla i la seva posició habitual fons la sisena o la setena posició, la seva presència mediàtica seria gairebé nul·la. Només cal repassar les hemeroteques d’abans de l’europeu del 2000, quan va arribar la primera medalla. Som així, que hi farem. Ser quart o cinquè en un europeu, un mundials o uns Jocs té molt de mèrit, però la brillantor d’una medalla, sigui del color que sigui, ens enlluerna tant que no veiem res més.
La natació sincronitzada exemplifica com un esport o una disciplina esportiva necessita triomfs i esportistes amb carisma que els aconsegueixin per sortir de l’anonimat. Gemma Mengual ha complert i compleix totes aquestes condicions i ha situat la seva disciplina en un estatus impensable fa una dècada. No només és ella, el treball d’equip i en equip és imprescindible en aquesta disciplina, però Mengual s’emporta tots els honors.
Lluny de la piscina d’Eindhoven i del circuit de Melbourne, aquest cap de setmana s’han acabat les copes del món de tots els esports d’hivern: esquí alpí, esquí de fons, surf de neu, estil lliure, salts i biatló. La majoria, disciplines espectaculars que omplen hores i hores en les cadenes de TV especialitzades en esport, però que aquí, i allà, passen gairebé desapercebudes.
Per què? Falta l’esportista que aconsegueixi èxits. La jove Queralt Castellet, que ha acabat tercera la copa del món de surf de neu en mig tub, és l’única que destaca en aquestes disciplines. Tot just acaba d’arribar i no ha estat explotada mediàticament. Ja vam veure com es va promocionar l’esquí de fons mentre Johann Muehlegg va ser Juanito. Algú ha tornat a veure esquí de fons en una cadena de TV convencional? Potser demà passat un guàrdia civil es convertirà en una estrella del biatló, un sonat de la Cerdanya en un campió de descens o un funambulista de Gràcia en un triomfador a Garmisch el dia d’Any Nou. Si alguna d’aquestes coses passa, tindrem aquests esports ocupant el lloc de la fórmula 1 i de la natació sincronitzada si Alonso i Mengual no tenen substituts del seu nivell. La vida és així. És injust, però és així.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 18 de març del 2008)