Papers d'esports

Tothom vol ser als Jocs Olímpics i com que tothom no hi cap, cal establir unes marques mínimes en els esports que es pot aplicar aquesta mesura i unes quotes continentals en la majoria de la resta d’esports per assegurar que el màxim de països participin en els Jocs.
Entre dues edicions dels Jocs Olímpics –els quatre anys que formen una Olimpíada–, a tots els esports del programa olímpic es disputa, com a mínim, un campionat del món i un de continental. Si tenim present que els Jocs són propietat del Comitè Olímpic Internacional (COI), però que tots els aspectes tècnics són regulats per les diferents federacions internacionals, podríem arribar a la conclusió que aquestes competicions haurien de ser suficients per determinar quins esportistes i quins equips han de participar en els Jocs. En els esports d’equip això hauria de ser encara més clar. Un europeu de piragüisme es pot disputar en un cap de setmana, un de bàsquet, o handbol, o hoquei sobre herba, no.
Doncs res més lluny de la realitat. Cada esport regula com vol l’accés als Jocs i això va portar, ja fa molts i molts anys, a la creació dels anomenats tornejos preolímpics. Unes competicions que serveixen per acabar d’omplir de participants els tornejos olímpics, però que el mateix temps demostren fins a quin punt es poden arribar a fer tripijocs en l’esport.
Com en el cas dels presumptes positius de dues jugadores de la selecció espanyola femenina d’hoquei sobre herba en el preolímpic que es va jugar el mes d’abril a Bakú (Azerbaidjan). El temps dirà què va passar realment i si hi ha positius o no. El que sí que és clar és que els organitzadors –Azerbaidjan va quedar fora dels Jocs en perdre contra la selecció espanyola– van fer en aquest preolímpic moltes malifetes que no s’haurien atrevit a fer en un campionat del món o continental quan els ulls de tot l’hoquei haurien estat posats al damunt d’ells. Les jugadores ja ho van denunciar en el seu moment. I no és la primera ni serà la darrera vegada que passi una cosa semblant. Si l’equip de casa acostuma a tenir un tracte de favor en els grans campionats, què no ha de passar en un torneig com un preolímpic, amb només sis equips participants.
Els campionats mundials i els campionats continentals ja poden servir de tornejos preolímpics. No cal afegir unes competicions que només fan que saturar encara més el calendari, pressionar més els esportistes i fer sortir les passions més baixes que hi ha en l’esport. Fan mal a l’esport i a l’olimpisme.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 22 de maig del 2008)