Papers d'esports

Els esportistes espanyols que guanyin una medalla d’or en una prova individual en els Jocs Olímpics de Pequín tindran un premi de 94.000 euros, els que la guanyin de plata s’emportaran 48.000 euros i els que obtinguin el bronze, 30.000 euros. Si les medalles es guanyen en proves de parelles, els premis seran de 75.000, 37.000 i 25.000 euros respectivament per a les tres medalles i per a cadascun dels esportistes i si és en esports d’equip, les quantitats seran de 50.000 euros per l’or, 29.000 per la plata i 18.000 per al bronze.
Aquestes quantitats suposen un increment del 25,3 per cent respecte als premis que es van atorgar als jocs de fa quatre anys. En aquest mateix període, l’IPC acumulat és del 14,8 %, de la qual cosa es dedueix ràpidament que la crisi –o com li vulgui dir Rodríguez Zapatero– no és tal crisi quan es tracta de recompensar els herois que guanyen medalles per a la pàtria, que defensen el seu honor i la fan més gran i fan sonar l’himne i pujar la bandera. Perquè aquests diners que recompensen les medalles que es guanyen en una competició que, segons la seva reglamentació, és entre individus i no entre països, són diners públics, aportats pel Consell Superior d’Esports (CSD), que depèn del Ministeri d’Educació, Política Social i Esports.
O sigui que tot el control sobre els salaris dels treballadors que ens diuen que s’ha de fer no val quan es tracta de pagar una medalla olímpica. Ja ho diuen que l’or és un valor segur. I la plata i el bronze, també. Més d’un 10% per sobre de l’IPC acumulat rebran els esportistes espanyols que pugin al podi a Pequín. I que consti que ja m’agradaria que aquest article no parlés del CSD i del Comitè Olímpic Espanyol, sinó de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat i del Comitè Olímpic de Catalunya, que totes les pàtries tenen preu, però, com que ara mateix és impossible, doncs els cops de pal han de ser per als espanyols.
I encara que no afecti la meva butxaca, també pals per a Mèxic –300.000 euros per l’or–, Malàisia –235.000 euros– i Itàlia –140.000 euros–. A Alemanya pagaran el mateix que a Atenes, 15.000 euros per l’or. Al Japó, 17.000 euros. A Algèria, l’or es cotitza a 44.000 euros, però a més donaran un pis i un cotxe als campions olímpics. Si es paga tot això en temps de crisi, què es farà quan hi hagi bonança? I encara hi ha gent que diu que es tracta d’esport i prou.
I el Comitè Olímpic Internacional es vanta que els jocs són l’única competició que no paga en metàl·lic els campions. Ni falta que fa.
(Article publicat a El 9 Esportiu l’11 de juliol del 2008)