El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

Els nedadors hauran de matinar a Pequín per jugar-se les medalles. La diferència horària entre Pequín i la costa est dels Estats Units –dotze hores– i el repte de Michael Phelps de superar les set medalles de Mark Spitz a Munic 72 feien incompatible el programa habitual dels Jocs amb la rendibilitat publicitària dels generosos patrocinadors olímpics i les audiències de les encara més generoses cadenes de televisió dels Estats Units. En condicions normals, les gestes de Phelps s’haurien de veure a primera hora del matí a Nova York. Tot plegat, un desastre. La solució? La mateixa que ja es va trobar a Seül el 1988 pel duel entre Carl Lewis i Ben Johnson: canviar el programa. En els campionats de natació s’acostumen a fer les sèries al matí i les finals a la tarda. A Pequín, no; a Pequín es faran les sèries a la tarda i les finals l’endemà al matí. Així les finals seran a partir de les deu del matí a Pequín que són les deu de la nit a Nova York –i a Catalunya les quatre de la matinada–. Els esportistes han hagut de canviar els seus hàbits, els sistemes d’entrenament i tot el que fes falta per a major guany de qui paga, que és qui mana. Els esportistes? Actors de l’espectacle.
(Article publicat a El Punt el 8 d’agost del 2008)