Papers d'esports

Els Jocs Olímpics es regeixen pel que diu la Carta Olímpica, que seria com la Bíblia per als cristians, la Constitució Espanyola per als constitucionalistes espanyols i l’Estatut de Catalunya per als catalans. Ben mirat, tenint present el cas que li fan a la Carta Olímpica els que manen en els Jocs, la Carta Olímpica s’assemblaria més a l’Estatut que no pas a la Bíblia o a la Constitució.
Aquests dies hem sentit com s’invocava la Carta Olímpica per recordar als esportistes què han de fer i què no han de dir mentre estan en els Jocs. I és veritat, ho diu. La Carta Olímpica també diu, en el seu article 6: «Els Jocs Olímpics són competicions entre atletes, en proves individuals o per equips, i no entre països. Reuneixen els atletes seleccionats pels seus comitès olímpics nacionals respectius, les inscripcions dels quals han estat acceptades pel COI. Els atletes participen sota la direcció tècnica de les federacions internacionals implicades.»
D’aquest article és veritat que els equips els fan els comitès olímpics nacionals i que les federacions dirigeixen els seus esports. La primera part, però… Com es poden disputar proves per equips entre atletes i no entre països? Com s’agrupen els atletes? Per països, oi? Doncs ja seríem al cap del carrer. Llavors és quan diuen: s’agrupen per comitès olímpics. Això és el que vol dir la primer part de l’article. Els països aquí no hi pinten res.
Fins aquí s’hi podria estar d’acord. Llavors, algú em pot explicar què significa la foto que il·lustra aquest article? Està en blanc i negre, però es veu perfectament que estan aixecant la bandera espanyola en una zona de la vila olímpica on hi ha moltes més banderes d’estats. A la foto no hi surten, però a l’acte hi van assistir dos ministres i un secretari d’Estat, a més d’esportistes, entrenadors i el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE).
La bandera que surt és la del regne d’Espanya, no la del COE, que és, segons la Carta Olímpica, qui participa en els Jocs Olímpics. L’himne que va sonar va ser la marxa reial. Els ministres són del govern espanyol que presideix José Luis Rodríguez Zapatero, que va acomiadar l’equip a la Moncloa dient-los que competissin com a espanyols.
Aquí parlo d’Espanya. Tot el que he escrit val per a tots els països del món que aniran a Pequín. La Carta parla de comitès, tot el cerimonial és amb elements dels països.
L’any 1980, quan alguns comitès van anar a Moscou tot i l’oposició dels seus governs que van cridar al boicot–entre ells l’espanyol–; van desfilar rere la bandera del comitè i amb l’himne olímpic. Aquella vegada els governs dels països van dir que ells no hi eren oficialment perquè els seus símbols no hi eren, que la presència d’esportistes del país era cosa dels comitès olímpics –que segons la Carta Olímpica han de ser independents.
Per què tants jocs de paraules? Als Jocs Olímpics hi participen els estats, i tots tant contents.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 8 d’agost del 2008)