Papers d'esports

Els Jocs Olímpics són un aparador perfecte perquè puguem veure la globalització de l’esport. Dos-cents cinc comitès olímpics, no pas estats independents, es van inscriure en els Jocs i dos-cents quatre van desfilar divendres passat –a Brunei no li van deixar fer-ho perquè al final no havia inscrit cap esportista–. La desfilada de la inauguració dels Jocs va tornar a ser el millor lloc on uns i altres demostren al món que són allà. Uns amb un parell d’esportistes, d’altres amb uns quants centenars. Qui no desfila no existeix. I no és broma. El 1984, a Los Angeles, la delegació de les illes Fiji va aparèixer a la televisió durant 30 segons i quan va ser l’hora de Samoa, les illes Salomon i Tonga, van posar anuncis. No van sortir a la tele. El ministre de l’esport de Samoa va arribar a amenaçar de retirar l’equip en senyal de protesta. Ells havien anat allà a desfilar, no a competir.
En els Jocs també podem veure com els països rics compren esportistes als països pobres. Ara que comença l’atletisme en tindrem molts exemples. Però també en podem trobar, sense ànim d’exhaustivitat, en el tennis de taula i alguns esports de combat. A gairebé totes les delegacions hi ha nacionalitzats. Fins i tot hi ha xinesos de la Xina que han emigrat a Hong Kong, un territori que forma part de la Xina però que té comitè olímpic propi, per no quedar fora dels Jocs. És més fàcil entrar en l’equip de Hong Kong que en el de la Xina.
Però no sempre els rics s’emporten esportistes dels països pobres. També hi ha vegades que els rics financen les medalles dels pobres. Històricament ha estat el cas dels atletes o nedadors formats a les universitats dels Estats Units, que després prenen les medalles al país que els ha ajudat a convertir-se en campions.
A Pequín tenim el cas de Benjamin Boukpeti, del Togo, bronze en el K-1 en piragüisme d’aigües braves que ha guanyat la primera medalla olímpica de la història del seu país. El seu país? Boukpeti va néixer fa 27 anys a França, fill de pare togolès i mare francesa. Viu, s’entrena i estudia a Tolosa de Llenguadoc i només ha estat un cop al Togo, quan tenia dos anys. Té la doble nacionalitat, i quan va ser el moment va decidir competir pel Togo i no per França. El seu germà Olivier ha competit per França en piragüisme en línia i va estar a punt de classificar-se per als Jocs. Benjamin ja va ser olímpic a Atenes.
La medalla de Boukpeti és, tal com se sent molt aquests dies de Jocs Olímpics en referència a tots els països, un èxit de l’esport del Togo? En tot cas deu ser un èxit del piragüisme d’aigües braves francès, que és on s’entrena Benjamin i d’on és Fabien Lefèvre, el segon de la final. No dubto que al Togo deuen estar molt i molt contents d’aquesta medalla que els ha posat en el mapa de l’esport internacional i que els familiars que té allà deuen estar més que orgullosos del seu parent. Tampoc dubto que ara sí que Benjamin Boukpeti anirà a la terra del seu pare a rebre algun homenatge. Tampoc dubto que les medalles tenen molts pares i mares i que del quart lloc cap avall poca gent en vol saber res.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 15 d’agost del 2008)