Papers d'esports

La crisi que ens sacseja pot acabar sent un element determinant per decidir on tindran lloc els Jocs Olímpics d’estiu del 2016? El 2 d’octubre del 2009, a Copenhaguen, els membres del Comitè Olímpic Internacional (COI) triaran la ciutat que haurà d’organitzar els Jocs del 2016 entre quatre candidates: Chicago, Madrid, Rio de Janeiro i Tòquio. Falta menys d’un any per a la tria i vés a saber com estarà el pati en aquell moment, però ara mateix les candidates estan inquietes per saber com els pot afectar la crisi. Perquè no hem d’oblidar que, encara que els Jocs es concedeixen a una ciutat i no a un país, la Carta Olímpica especifica que sense el suport del govern de l’Estat al qual pertany, una ciutat candidata no pot ser-ho. Si les quatre ciutats esmentades han superat el primer tall és que tenien el suport del govern del seu país. El continuaran tenint l’octubre del 2009?
Tot fa pensar que sí. Durant la guerra freda es deia que els Jocs Olímpics era el lloc on les dues grans superpotències podien enfrontar-se sense que hi haguessin víctimes. I ara els Jocs són un aparador únic per a les ciutats i països d’arreu del món. Tots els esforços paguen la pena per arribar a ser seu olímpica. També en temps de crisi. Què donarien la majoria dels governs del món perquè els Jocs de Pequín s’estiguessin fent ara mateix i les gestes de Michael Phelps, Usain Bolt i companyia tapessin les caigudes de la borsa i els rescats de les entitats financeres? La ciutat –i el país– que d’aquí un any rebi l’encàrrec d’organitzar els Jocs del 2016 tindrà una dura tasca per fer, però els Jocs seran un caramel molt gran per posar a la boca dels contribuents que, al capdavall, som els que ho acabem pagant tot.
Com que el govern espanyol diu que a Espanya tothom ho té tot segur, doncs endavant. Madrid es posiciona com la principal candidata perquè li toqui la rifa. Si Rodríguez Zapatero diu que el sistema financer espanyol és sòlid, doncs la candidatura madrilenya encara ho és més. L’alcalde de Madrid diu que ells surten amb avantatge perquè ho tenen gairebé tot fet. El president del COI afirma que no pateix perquè pensa que el finançament dels Jocs que estan atorgats (estiu 2012, hivern 2010 i 2014) està assegurat. Ningú pateix per res –a Madrid potser una mica per això del racisme–. Deu ser allò que no s’han de mostrar les debilitats. Que ens donin els Jocs i un cop els tinguem ja farem el que faci falta. I entre una ciutat dels Estats Units, una del Japó, una del Brasil i una d’Espanya, jo tinc molt i molt clar quins seran els que faran més del que faci falta i tot per quedar-se els Jocs Olímpics del 2016.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 17 d’octubre del 2008)