Papers d'esports

El Consell Superior d’Esports (CSD) i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), que formen el braç armat del govern espanyol per a temes esportius, s’han posat sempre a la boca el respecte a la legalitat per oposar-se totalment i de manera molt dura a les reivindicacions de l’esport català per assolir el seu reconeixement internacional. Els episodis de la recollida de signatures de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i els conflictes amb les federacions de patinatge, futbol sala, rugbi, pitch-and-putt i bitlles i la demanda del COE contra el Comitè Olímpic de Catalunya (COC) per ús indegut de la paraula olímpic estan presents al nostre pensament. Tant se val que a Madrid hi hagi hagut governs del PSOE o del PP. Amb l’esport no s’hi juga, que és un dels grans valors del renaixement de l’Espanya immortal i imperial i un sector en el qual no cal anar a pidolar que els deixin un lloc entre els grans del món. Aquesta setmana hem sabut que la Federació Catalana de Bitlles i Bowling ha estat demandada per haver organitzat competicions internacionals sense el permís del gran germà de l’esport que es fa i desfà a la pell de brau: el CSD. La legalitat per damunt de tot. L’imperi de la llei caurà sobre els infractors.
Aquesta mateixa setmana, però, també hem sabut que el CSD i el COE s’han posat d’acord per considerar els regatistes Iker Martínez i Xabier Fernández dins de la categoria de campions olímpics quan sigui l’hora de repartir les beques ADO per al pròxim període olímpic.
I què té a veure una cosa amb l’altra? Doncs que Martínez i Fernández no són campions olímpics. Són subcampions. El COE i el CSD ja van recórrer a la Xina la decisió del jurat de regates primer i del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) després, però, no els van fer cas i els regatistes bascos es van haver de conformar amb la medalla de plata. En aquest cas, el CSD i el COE es passen la legalitat per allà on els sembla i dimarts el secretari d’estat per a l’Esport, Jaime Lissavetzky, va repetir: «No ens sembla justa la decisió i els considerem medallistes d’or.» Quan les lleis i/o les sentències no ens convenen, les obviem. Cabdills de l’esport espanyol per la gràcia de Déu. Només responen davant Déu i la història.
Ja ho sabeu, esportistes espanyols que us heu quedat a un pas de la beca ADO. Heu de protestar, al·legar que us han perjudicat vilment i que sou medalla de bronze o vuitens olímpics morals. Em sembla, però, que també serà moral la beca que us donaran. Com un or no hi ha res. I si s’afegeix l’honor espanyol, encara més. I en aquelles regates de Qingdao hi va haver més que un tros de metall en joc.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 14 de novembre del 2008)