Papers d'esports

La crisi econòmica mundial toca de ple en el món de l’esport i un dels seus principals emblemes, els Jocs Olímpics. El Comitè Olímpic Internacional (COI) està tenint molts problemes per atorgar els drets de retransmissió als Estats Units dels Jocs d’hivern del 2014 i els d’estiu del 2016 i s’ha vist obligat a ajornar la decisió fins després de la concessió de la seu dels Jocs del 2016, que es farà el 2 d’octubre. A Europa, el COI ha desestimat l’oferta que els va fer la Unió Europea de Radiodifusió (UER) –de la qual forma part RTVE–, que té els drets a Europa des del 1956. Les cadenes de televisió nord-americanes no estan disposades a arriscar els diners sense saber si podran recuperar la inversió i és clar que per a elles no és el mateix que els Jocs del 2016 es facin a Chicago que a Rio de Janeiro, Madrid o Tòquio. L’any 2003, l’NBC va pagar 2.200 milions de dòlars pels Jocs del 2010 i del 2012 sense saber on es disputarien. El joc al qual els feia jugar el COI des de feia anys s’ha acabat. En temps de crisi els Jocs Olímpics ja no són un valor segur per si mateixos. Només ho són associats a una ciutat. Els Jocs d’hivern del 2014, que es faran a Sotxi (Rússia) tenen molt poc valor per als Estats Units i si el paquet es completa amb Madrid o Tòquio, el seu valor no augmentarà precisament gaire. Chicago és la seva primera opció i Rio de Janeiro, el mal menor. Un altre element en què hauran de pensar els membres del COI quan sigui l’hora de triar la seu del 2016.
I encara bo que des del 1994 els Jocs d’estiu i d’hivern no es fan el mateix any. Ja que hi som, el responsable de màrqueting i drets audiovisuals del COI durant quasi tot el mandat de Joan Antoni Samaranch, Michael Payne, explica en el llibre Oro olímpico (Lid, 2007), que el fet de separar els Jocs d’estiu i d’hivern va sorgir en una reunió entre Samaranch i el president d’esports de la cadena ABC l’any 1987, quan Denis Swanson va preguntar a Samaranch si hi havia alguna raó per la qual els Jocs s’havien de fer el mateix any. Sobre l’origen de les ofertes en paquet per més d’uns Jocs, Payne explica que la idea va sortir d’una conversa que va tenir amb el cap d’esports de la cadena australiana Channel 7, Gary Fenton, quan aquest li va dir que no trobava la manera de fer una oferta per a Atlanta amb la qual li quadressin els números i que, al mateix temps, fos satisfactòria per al COI. Payne li va dir que per què no feia els números ampliant el període de publicitat. Els australians els van fer i la seva oferta per a Atlanta i Sydney va encetar l’era dels paquets de drets que ara la crisi fa trontollar. Les ofertes a cegues no van trigar gaire a arribar i el 1995, l’NBC va pagar 2.300 milions de dòlars pels Jocs del 2004, 2006 i 2008 sense conèixer cap de les tres seus. Per cert, tal com ho explica Payne, Samaranch no va tenir la idea inicial en cap dels dos casos.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 9 de gener del 2009)