Papers d'esports

Després de més de dos anys d’estira-i-arronses entre jutges, Guàrdia Civil, polítics, ciclistes, metges, directors i periodistes al voltant de l’operació Puerto sobre el dopatge en el ciclisme, ja seria hora que tots plegats ens poséssim d’acord en què, per damunt de totes les coses, el que cal és saber la veritat de tot plegat. Arribats a aquest punt, amb tants corredors amb la carrera estroncada, amb altres amb l’ombra permanent de la sospita a sobre, tant se val si s’ha de sancionar o no Alejandro Valverde o qualsevol altre ciclista ja sigui per la via penal o per la via esportiva. El que importa més és saber què feia Eufemiano Fuentes amb les bosses de sang que es van trobar i poder destriar el gra de la palla d’una vegada. Vist des de fora, tot plegat sembla molt fàcil. Tenim un munt de bosses de sang i un munt de ciclistes sota sospita. A la sang hi ha ADN i en els ciclistes, òbviament, també. Doncs que deixin que els científics facin la seva feina i ens diguin de qui és cada bossa de sang i si aquesta sang és sang i prou o té alguna mena de complement. I acabem d’una vegada.
Doncs no. El jutge que porta el cas diu que no. Tanca el cas, li reobren, el torna a tancar i li tornen a reobrir. No tinc cap motiu per dubtar que el jutge actua d’acord amb les lleis i que la base del bon funcionament de la justícia és el respecte als procediments processals. Em sembla, però, que a més de fer respectar les lleis i els procediments, la justícia hauria de vetllar perquè se sabés la veritat dels fets. I, en aquest cas, és evident que de la manera que actua la justícia espanyola no s’aclarirà res del que feia o deixava de fer Eufemiano Fuentes amb els seus clients. Ja sé que el dopatge en general i l’operació Puerto en particular és una tema molt i molt delicat, que per ara només ha afectat ciclistes, però molta gent pensa que hi ha esportistes d’altres disciplines implicats. Com que a l’Estat espanyol es barregen impúdicament els èxits esportius amb l’honor del país, hi ha molta gent que tremola només de pensar que Alejandro Valverde –i altres noms que es mantenen ocults– poguessin haver aconseguit les gestes que han fet gran Espanya gràcies a mètodes fraudulents. Quina diferència hi ha entre les investigacions del Comitè Olímpic Italià (CONI) sobre Valverde i les que van acabar amb sancions a Ivan Basso o Jan Ullrich? Cap, des del meu punt de vista, però una de molt gran per als que tenen por de la veritat: Basso és italià, Ullrich és alemany i Valverde, espanyol. La veritat, segons ells, no és única i absoluta, sinó que també té passaport.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 20 de febrer del 2009)