La marató que no vaig córrer
27 febrer 2009 per Jordi Camps
Una de les moltes coses que em van quedar per fer durant la meva vida d’atleta en l’adolescència va ser córrer una marató. Diumenge torna la marató de Barcelona, on quasi 10.000 atletes, la immensa majoria populars s’enfrontaran al repte. La marató que no havia arribat a córrer mai quan vaig deixar de fer atletisme amb poc més de 20 anys no la correré pas ara. Els mes genolls no m’ho permeten. Quan era atleta, la marató era una llegenda, una prova que només afrontaven els més grans. Vaig fer atletisme, si fa no fa, del 1973 al 1980. No eren temps de maratons ni de grups de fons. Tot just començaven les marxes populars. La marató que podríem considerar antecessora de la que es correrà diumenge es va disputar a Palafugell el 12 de març del 1978. Ramon Oliu, l’ànima de la Comissió Marathon Catalunya va editar el seu llibre “L’essència del córrer” -llibre de capçalera dels primers maratonians catalans- el 1979. Eren altres temps. Segurament si hagués fet atletisme més tard, o el meu cos m’hagués permès tornar-hi, hauria corregut alguna marató. Em vaig dedicar als 3.000 m obstacles i els 5.000 metres, vaig fer una única cursa de 10.000 metres en pista -de fet van ser 9.600 metres, perquè els jutges em van fer córrer una volta de menys- i una en ruta de 20 quilòmetres. En aquells anys la marató volia dir la llegenda d’Abebe Bikila, d’Emil Zatopek o el drama de Dorando Pietri. Fins i tot quan amb els meus germans vam fer una revista d’atletisme casolana -a base de fotocòpies- entre el 1981 i el 1983, el logotip que vam triar com a identificació va ser la silueta de l’alemany Waldemar Cierpinski guanyant la marató de Moscou el 1980, quan es va convertir en el segon home, rere Bikila, en guanyar dos cops la marató olímpica. Tothom que ha disputat una marató diu que no és córrer i prou. Com que no l’he corregut mai, no puc refermar la opinió des d’aquest punt de vista, encara que em sembla, pel que he explicat, que la marató, tot i que no l’he corregut ni la correré mai, també ha estat i és quelcom especial per a mi.