Papers d'esports

Des de divendres i fins diumenge es disputarà a Torí la 30a edició del campionat d’Europa d’atletisme en pista coberta. A l’hivern, alguns atletes desafien el fred i el fang fent cros. Altres es dediquen a les proves sobre asfalt. Un tercer grup s’entrena i prou, i els que no poden passar sense competir es dediquen a la pista coberta. És l’anomenat atletisme de butxaca, amb menys proves i que es disputa en petites pistes, algunes de posar i treure, instal·lades en pavellons. Tot i que la primera competició atlètica a cobert es va fer el 1863 a Anglaterra i que els campionats dels Estats Units daten del 1906, l’atletisme indoor és una modalitat que es pot considerar moderna. No va arribar al que en podríem anomenar majoria d’edat universal fins a la dècada dels vuitanta del segle passat, a rebuf de l’impuls que l’atletisme, en general, va assolir des que l’italià Primo Nebiolo va arribar a la presidència de la federació internacional el 1981 i va començar a crear tots els campionats haguts i per haver. De competicions en pista coberta se n’han fet sempre perquè els atletes no poden estar sense competir tot l’hivern, especialment en els països on fa més fred, però les diferents federacions van trigar a organitzar-se i a disposar d’instal·lacions adients per poder fer aquestes competicions.
Els campionats d’Europa en pista coberta es van començar a disputar el 1970 a Viena -encara que del 1966 al 1969 es van fer uns Jocs Europeus-; els campionats d’Espanya, el 1965, i els de Catalunya, el 1968. El 1985 es van fer a París uns jocs mundials, que van ser una mena de prova abans d’instaurar els campionats del món, el 1987, a Indianàpolis. El cercle de les grans competicions del món atlètic a cobert estava tancat. L’atletisme hivernal indoor no és universal com ho és l’atletisme a l’estiu. Els campionats d’Àsia van començar el 2005 a Pattaya (Tailàndia) després d’una edició de prova el 2004 a Teherán (Irán). Ni Àfrica,ni Oceania, ni Centreamèrica, ni Sud-amèrica no tenen campionats continentals en pista coberta. En alguns llocs, per manca de recursos. A d’altres no els fa cap falta fer atletisme a cobert. Per exemple, l’any 2008, 185 països tenien un rècord estatal en els 60 m llisos masculins, per només 101 en els 1.500 m masculins o 72 en el salt de perxa femení. O sigui, que hi ha 84 països on algun atleta ha fet els 60 m en una pista coberta i en canvi mai cap atleta d’aquell país no ha fet els 1.500 m en una competició indoor.
A Catalunya, el primer campionat oficial en pista coberta es va fer entre els dies 27 i 28 de gener del 1968. Va ser al palau número 1 de la Fira de Mostres de Barcelona, on es va instal·lar una pista de ciment de 125 metres de corda. Un any després, la pista es va canviar per una fusta de pi del Brasil de 182 metres de corda que abans havia estat a Madrid. Allà s’hi van fer tres campionats de Catalunya, i el febrer del 1970, la pista es va traslladar al pavelló municipal de Sabadell, on només es van poder instal·lar 156 metres de pista perquè no n’hi cabien més. Aquesta pista va ser l’escenari de tots els campionats de Catalunya fins al 1980. A partit d’aquell any, la pista de Sabadell ja no es va utilitzar més i els campionats de Catalunya ja no van tornar a fer-se al Principat fins al 1995, quan es van disputar a la pista de 200 metres de material sintètic que es va instal·lar al Palau Sant Jordi de Barcelona per acollir el mundial d’aquell any. Els campionats catalans del 1984, 1985, 1992, 1993 i 1994 es van disputar a l’exili, a Saragossa. La resta d’anys entre 1980 i 1992, no hi va haver campionats catalans en pista coberta. La pista del Palau Sant Jordi es va traslladar a Vilafranca del Penedès, al Pavelló Firal del Vi on des del 1996 s’han disputat tots els campionats de Catalunya, mentre s’espera que s’acabi de construir la nova instal·lació de Sabadell. Cal remarcar que a Catalunya s’hi han disputat la mateixa quantitat de campionats del món que de campionats d’Espanya absolts: un. La primera i última vegada que es va disputar un estatal absolut en pista coberta en terres catalanes va ser el 1969, en la pista de fusta de la Fira de Mostres de Barcelona.
A l’Estat espanyol, la primera competició en pista coberta es va fer el gener del 1960, en una pista de 200 metres de corda instal·lada al Palau d’Esports de Madrid. El 27 de febrer del 1965, a Madrid, es va disputar el primer campionat estatal i des de llavors s’ha disputat de forma ininterrompuda. Des del 1965 al 1976, tots els campionats estatals es van fer a Madrid -amb l’excepció ja esmentada de Barcelona el 1969-. El 1977 es van fer al pavelló d’Anoeta, a Sant Sebastià i posteriorment es van anar disputant a altres indrets de l’Estat -Saragossa, Oviedo, València i Sevilla- a mesura que va anar disposant d’instal·lacions adients. Sevilla va ser la seu del mundial del 1991 i València la del 2008, l’últim que s’ha fet fins ara. Pel que fa als europeus, Sant Sebastià va ser la seu del campionat del 1977, Madrid de les edicions del 1986 i del 2005 i València de la del 1998. Madrid també va ser l’escenari dels Jocs Europeus del 1968.