Papers d'esports

Els atletes catalans han guanyat catorze medalles en les 29 edicions dels campionats d’Europa d’atletisme en pista coberta que s’han disputat des del 1970 i fin ara. Aquests campionats arriben aquest cap de setmana a Torí a la seva 30a edició. Des que Antonio Corgos va guanyar la medalla de plata en el salt de llargada en el campionat que es va fer l’any 1981 a Grenoble, set atletes catalans més, cinc nois i dues noies, han acumulat dues medalles d’or, sis de plata i sis més de bronze. A més de Corgos els catalans que han pujat al podi d’un europeu en pista coberta són Carles Sala, Maria Reyes Sobrino, Mari Cruz Díaz, Gaietà Cornet, David Canal, Reyes Estévez i Miquel Quesada. Canal és el que ha pujat més cops al podi, amb tres plates, mentre que Sobrino acumula un or i una plata i Cornet un or i un bronze. També han repetit presència en el podi Corgos -dues plates- i Estévez -dos bronzes-.
La primera medalla catalana en un europeu indoor va arribar el 22 de febrer del 1981 a Grenoble. El barceloní Antonio Corgos va quedar segon en el salt de llargada gràcies a un salt de 7,97 m en el darrer intent que el va fer passar del quart al segon lloc. L’or va ser per al suís Rolf Bernhard amb 8,01 m. Corgos hauria d’esperar vuit anys per tornar a un podi europeu en pista coberta. L’atletisme català va tenir sequera de medalles europees indoor fins el 1988, però en aquell campionat que es va fer a Budapest es va recuperar part del temps perdut, ja que els atletes catalans van guanyar tres medalles. El 6 de març, en la jornada de cloenda del campionat, Carles Sala va ser tercer en els 60 m tanques (7.67) i les marxadores Maria Reyes Sobrino i Mari Cruz Díaz van ser primera i tercera en els 3 quilòmetres marxa. Només la txeca Dana Vavracova va impedir el doblet català. Un any després, en el campionat que va tenir lloc a La Haia, els catalans van tornar a guanyar tres medalles. Gaietà Cornet va imposar-se en els 400 m (46.21 per 46.49 el britànic Brian Whittle), Antonio Corgos va ser segon en el salt de llargada, a dos centímetres de l’or (8,12 m per 8,14 m de l’holandès Emiel Mellaard) i Maria Reyes Sobrino va ser tercera en els 3 quilòmetres marxa tot i millorar en nou segons la marca que li havia donat el títol un any abans. El 1990, a Glasgow, Gaietà Cornet es va haver de conformar amb el bronze en els 400 m.
El campionat del 1990 va tancar la periodicitat anual que el torneig havia tingut des de la seva creació, el 1970, i va passar a disputar-se cada dos anys. Ni el 1992, ni el 1994, ni el 1996, ni el 1998 no hi va haver catalans al podi. L’any 2000, a Gand (Bèlgica), es va inaugurar el que podríem anomenar era de David Canal en la pista coberta. El barceloní va ser segon en els 400 m el 2000, tercer en els relleus de 4×400 el 2002 i segon en els 400 m el 2005. L’any 2005, en un campionat que es va fer a Madrid va veure l’aparició de Reyes Estévez, que per una vegada va deixar el cros com a única preparació hivernal i es va dedicar a la pista coberta. L’atleta de Cornellà de Llobregat va ser tercer en els 1.500 i els 3.000 m, convertint-se en el primer atleta que pujava al podi de les dues proves en aquest tipus de campionat. El fet que l’europeu es fes a Madrid va fer polèmica la decisió de Reyes de fer les dues proves, ja que hi havia qui volia que apostés per una prova amb opcions de guanyar l’or i, per tant, fer sonar l’himne i fer pujar la bandera espanyola en el pavelló madrileny. En aquell campionat, la selecció espanyola va guanyar 12 medalles, però només una d’or. Estévez va córrer quatre curses en tres dies i va guanyar dos bronzes agònics, especialment el dels 1.500 m, en que va batre el madrileny Arturo Casado sobre la línia d’arribada per només quatre centèsimes (3.38.90 per 3:38.94). El dia abans, Estévez havia perdut la plata en els 3.000 m per 19 centèsimes (7:51.65 per 7:51.46). Fa dos anys, a Birmingham, va ser l’hora de l’estrena de Miquel Quesada en un podi europeu. El sabadellenc va perdre l’or dels 800 m per quatre centèsimes (1.47.92 per 1:47.96) davant l’holandès Arnoud Okken.
També cal esmentar les medalles conquerides per atletes amb diferents graus de relació amb Catalunya. Com el bronze (1985) i la plata (1986) en els 400 m de José Alonso Valero, atleta nascut a El Vendrell per la feina del seu pare (funcionari de Renfe) on hi ha viure poc més d’un any. La major part de la vida atlètica d’Alonso Valero va transcórrer fora de Catalunya, tot i que en els dos campionats esmentats tenia llicència pel CN Barcelona en el primer cas i pel FC Barcelona en el segon. L’aragonès Javier Moracho, que va desenvolupar la seva carrera atlètica a Barcelona, va ser campió en els 60 m tanques el 1986 defensant els colors del FC Barcelona. El 1980 va ser tercer i el 1981, segon, en la mateixa prova. El càntabre José Manuel Abascal, també amb una llarga trajectòria a Catalunya, va ser subcampió en els 1.500 m el 1982 i el 1983 quan estava al FC Barcelona. Benjamín González i José Luis Carreira també van guanyar medalles quan vestien la samarreta del Barça. González el bronze en els 400 m el 1982 i Carreira la plata en els 1.500 m el 1986. Juan Carlos Higuero va ser subcampió en els 1.500 m l’any 2002 quan estava al Barça, igual que Alberto Martínez, bronze en els 4×400 m el mateix any. Finalment, l’equatorià nacionalitzat i lleidatà d’adopció Jackson Quiñónez (FC Barcelona), va ser bronze en els 60 m tanques del campionat del 2007.
En les quatre edicions dels Jocs Europeus que es van disputar del 1966 al 1969 i que van ser el preludi als campionats d’Europa, també hi va haver presència catalana en el podi. Va ser el 1968, a Madrid, quan Enric Bondia va guanyar la plata en la cursa de relleus de 3×1000 metres fent equip amb Alberto Esteban i Virgilio González. L’asturià amb llicència per la federació catalana Alfonso Gabernet va ser bronze en els relleus suecs en el mateix campionat.