Papers d'esports

Les 24 hores que van anar del 4-0 d’Anfield al 5-2 del Camp Nou van ser unes 24 hores molt i molt estranyes. Els aficionats del Barça van/vam gaudir de valent amb la desfeta, humiliació, pallissa … que va rebre el Real Madrid a Liverpool, però el fet que el conjunt de Guardiola encara hagués de jugar contra l’Olympique de Lió i, per tant, tenir el risc de quedar també fora de la Lliga de Campions va fer contenir molt els sentiments. Aquest és el destí dels culers. Ni tan sols es pot gaudir plenament d’un 4-0 a l’etern rival. I a sobre, el Barça, després de posar-se també 4-0, però a favor, va tenir uns minuts d’aquells tontos i va deixar que el Lió fes dos gols. Amb el 4-2, els nervis van tornar a molts culers. «Si fan el 4-3, estarem a un gol de l’eliminació», «No vull ni pensar en les portades de demà dels diaris de Madrid si ens remunten aquests francesos». Aquestes i altres frases es van sentir dimecres a la nit a la redacció, Només el 5-2 va esvair els dubtes. Llavors es va poder gaudir del 4-0 i del 5-2. Tot de cop. Sense complexos, sense reserves, sense pensar en res més que en la gran diferència de futbol que havien demostrat els dos únics aspirants a guanyar la lliga de futbol espanyola. El cangueli, el cagòmetre i altres expressions que qualifiquen els seus creadors, s’apliquen ara a allà on van sortir. Fins quan? Ara torna la lliga. El Barça ofereix moltes més garanties que el Madrid. No hi ha motiu per perdre la confiança. I els que ho van fer, ben tornats. Els partits van tant seguits que no hi pausa. A veure com estan les coses diumenge a la nit.