Papers d'esports

Manel Estiarte acaba de publicar un llibre, “Todos mis hermanos” (Plataforma Editorial, 2009), en què repassa la seva vida personal i esportiva que el va portar a ser un dels millors jugadors de waterpolo de tots els temps, campió olímpic i mundial. Encara no he tingut ocasió de llegir-lo, però si fem cas a les cròniques de l’acte de la presentació, val molt i molt la pena endinsar-se en el que ens explica un home que va ser sis cops olímpics, que va formar part del reduït i selecte club que és el Comitè Olímpic Internacional (COI) i que ara és en un altre equip reduït i selecte, el que dirigit per Josep Guardiola vol tornar a portar el Barça fins al cim del futbol mundial. Estiarte ha tocat la glòria i la tragèdia tant en el món de l’esport com en la seva vida personal. El llibre del seu company en la selecció espanyola de waterpolo, Pedro Garcia, “Mañana lo dejo” (Bresca Editorial, 2008) va ser una dura aproximació al que pot arribar a portar la dedicació en cos i ànima a l’esport d’alta competició i la evasió que l’autor va buscar en les drogues. Un altre dels components d’aquella selecció, Jesús Rollán, no va tenir temps d’escriure les seves vivències. Ara Estiarte completa el cercle. Només un però, Manel. Tindrem versió en català de les vivències d’un noi de Manresa que va arribar al cim del món? O ens hem de conformar en llegir la traducció de les teves paraules a una llengua que ni és la teva ni la nostre? Ja sé que la iniciativa és de Plataforma Editorial., empresa amb seu a Barcelona, i que qui paga mana, però se’m farà estrany llegir en castellà moltes coses que durant els darrers 30 anys hem viscut en català. Serà la part de ficció d’una obra de no-ficció.