Papers d'esports

Rafa Nadal, Alberto Contador, Alejandro Valverde, Pau Gasol i la selecció espanyola de futbol segueixen la seva marxa triomfal en aquest 2009. La resta del món esportiu espanyol, i català, segueix endormiscat esperant que arribin temps millors en una clara constatació de que no tot són flors i violes en l’esport espanyol com més d’un i més de dos ens volen fer creure.  Sense anar més lluny, dilluns passat, en la gala en què es van repartir els Premios Nacionales del Deporte, l’excampió de motos, Ángel Nieto va deixar anar: “El deporte español és hoy en dia la envidia de todo el mundo”. Potser sí, però en tot cas serà de part d’aquells que tenen una visió molt curta, parcial i casolana del que és l’esport a nivell mundial.
Fa unes setmanes, recollia en aquest blog que els esportistes espanyols havien estrenat el seu compte de medalles en els campionats del món i d’Europa de categoria absoluta d’aquest any amb les quatre medalles de plata i una de bronze que havien conquerit en el campionat d’Europa d’atletisme en pista coberta. En aquell moment s’havien posat en joc 165 títols mundials o europeus i cap esportista espanyol n’havia guanyat cap. Amb el balanç tancat amb el mes de març, els títols que s’han repartit arriben a 207 i el palmarès espanyol -i català, que encara algú m’acusarà de vés a saber què- continua verge: zero. Però és que tampoc s’ha guanyat ni una medalla més després de les de Torí. L’hivern es fa llarg i en els campionats del món de quatre disciplines de gel (patinatge de velocitat, patinatge de velocitat per equips en pista curta, patinatge artístic i curling) l’èxit es redueix a classificar un patinador per als Jocs Olímpics (va acabar el 19 i en passaven 24). Tot normal. El que hauria estat estrany és que algun esportista espanyol hagués pujat al podi en algun d’aquests campionats. També entra dintre del normal que no es guanyés res en el mundial de cros -tot i anar-hi amb dos africans nacionalitzats-. El que no estava previst és el zero del mundial en pista. Sense Joan Llaneras i amb Josep Antoni Escudero i Sergi Escobar cada dia més grans, el ciclisme en pista espanyol es va quedar sense res. Fins a 18 seleccions van guanyar alguna medalla en el mundial. La selecció espanyola, cap. En aquest mes d’abril tindrem cinc mundials més de disciplines de gel (patinatge sincronitzat, curling masculí i mixt i hoquei sobre gel masculí i femení) -els últims, per si algun està patint més del compte-, mundial de tennis de taula i de botxes femenines, i campionats d’Europa de lluita, salts de trampolí indoor, de gimnàstica artística, d’halterofília, de bàdminton, de judo i d’esquaix. El recompte continua obert. Seguirem informant.