Papers d'esports

Cinc entrenadors alemanys d’atletisme que van participar en els programes de dopatge de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA) podran continuar treballant per a la federació alemanya d’atletisme (DLV) després que han confessat el que van fer i han demanat disculpes als esportistes que van resultar afectats per les seves pràctiques. Els cinc tècnics -Klaus Baarck, Gerhard Böttcher, Rainer Pottel, Maria Ritschel i Klaus Schneider- han emès un comunicat en el qual expliquen que van treballar per a la RDA fins el 1990 i que el seu objectiu va ser aconseguir per als seus esportistes “èxits internacionals, especialment medalles i victòries”. Els tècnics afegeixen que les estructures de l’esport en el seu país estaven molt jerarquitzades i que, tot i que no s’encarregaven directament de “l’atenció mèdica” als esportistes, sí que van participar en “casos aïllats” en l’administració de substàncies prohibides, però que ho van fer perquè consideraven que estaven “recolzats per l’Estat”. Així mateix indiquen que si s’haguessin negat a fer-ho, haurien estat exclosos de l’esport de competició, la qual cosa els hauria suposat “greus inconvenients professionals”. Els cinc entrenadors reconeixen el seu “error” des del punt de vista actuals, i demanen disculpes als afectats.
Aquesta “confessió” ha estat induïda tant per la DLV com pel comitè olímpic alemany, que els van convidar a autodenunciar-se com a primer pas cap a la seva rehabilitació professional total i poder seguir treballant en la federació. El ministre de l’interior i màxim responsable de l’esport a Alemanya, Wolfgang Schaüble, ha qualificat la decisió dels cinc entrenadors d’acte “responsable” per a la reconciliació entre les víctimes i els responsables dels programes de dopatge a la RDA. “També en l’esport ha arribat el moment de la conciliació” ha assenyalat Schaüble.
Les intencions de l’administració esportiva alemanya topen, però amb l’oposició de les víctimes dels plans de dopatge. Un grup d’onze antics esportistes d’elit de l’Alemanya oriental han emès un comunicat en el qual rebutgen el perdó als seus botxins. El grup, encapçalat per l’antiga velocista Ines Geipel -una de les principals activistes en la lluita per impedir que s’oblidi el passat-, afirma que el perdó “no faria justícia a la lluita contra el dopatge a Alemanya, l’anàlisi objectiu del passat del dopatge a l’est i l’oest i el massiu volum de danys patits per les moltes víctimes del dopatge”. Els esportistes també diuen que no accepten les disculpes d’entrenadors que “durant vint anys han mentit sobre la seva història per aconseguir contractes de treball” i que també rebutgen que mitjançant una declaració així “nombrosos responsables quedin absolts amb efectes retroactius de les seves injustícies, actuacions i errors” i es pregunten com pot ser que la federació pugui perdonar ningú sense ni tan sols consultar-ho a les víctimes del dopatge”.
Familiars i víctimes dels programes de dopatge a l’antiga RDA han demanat repetidament la inhabilitació professional de tots els tècnics i directius que van participar en aquella barbàrie. L’any passat, el govern d’Alemanya va aprovar un pla d’indemnitzacions per a les víctimes del dopatge amb un total de 2,9 milions d’euros a repartir entre un col•lectiu de 157 esportistes als quals es reconeix que van patir, o ells o els seus fills, seqüeles físiques. Aquests diners provenen del pacte que el govern alemany va fer el desembre del 2006 amb l’empresa farmacèutica Jenapharm, que era la que produïa l’Oral-Turinabol, l’esteroide anabolitzant més usat a la RDA. En aquell moment però, les indemnitzacions que es van pactar pujaven a 3,2 milions d’euros.
El programa de dopatge de la RDA va convertir un país de 17 milions d’habitants en una potencia esportiva mundial. Dirigit per Manfred Ewald- que va morir el 2002-, es considera que el programa va afectar uns 10.000 esportistes. Des de la caiguda del Mur de Berlín, diversos dirigents i metges han estat condemnats per les seves pràctiques. El mateix Ewald va ser condemnat l’any 2000 pels danys causats a 142 dones esportistes.