Papers d'esports

Vuit mesos després dels Jocs Olímpics de Pequín, el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha anunciat aquesta setmana que sis esportistes havien donat positiu en els nous controls que es van fer a les mostres preses durant els Jocs. Unes mostres que en aquell moment van donar negatiu i ara han donat positiu. Per què? Doncs perquè ara s’han pogut buscar, i trobar, substàncies que encara que s’haguessin buscat a Pequín no s’haurien trobat. Quan van acabar els Jocs el COI ja va anunciar que analitzaria centenars de mostres sospitoses amb els nous mètodes de detecció de l’anomenada EPO de tercera generació, la CERA, que s’estaven desenvolupant. I encara poden haver-hi més positius, ja que segons la normativa olímpica, les mostres es poden guardar i analitzar durant vuit anys a la recerca de productes que l’estiu del 2008, per exemple, se sabia que existien, però que no es podien detectar. Aquests controls retroactius ja es va aplicar, amb èxit –èxit vol dir atrapar tramposos– en el mundial d’atletisme del 2003.
Dels sis positius, si el procés acaba amb sanció, com seria lògic, dos suposaran canvis en el medaller dels Jocs. Rashid Ramzi (Bahrain) perdrà l’or dels 1.500 m que anirà a parar a les mans d’Asbel Kipruto (Kenya), Nicholas Willis (Nova Zelanda) serà plata i el francès Mehdi Baala serà bronze. Juan Carlos Higuero passarà del cinquè al quart lloc. En la cursa en ruta de ciclisme, David Rebellin (Itàlia) perdrà la plata, que serà per a Fabian Cancellara (Suïssa) i el rus Aleksandr Koboleb pujarà al tercer lloc. O sigui que Higuero, que va quedar decebut pel cinquè lloc, ara estarà encara més decebut perquè, per ara, és quart. El pitjor lloc de tots diuen (els que ho diuen segurament han fet millor lloc que quart alguna vegada).
Vuit mesos després, aquest pitjor lloc es pot acabar convertint en una medalla de bronze per a Baala i Kobolev. Baala també va passar el control a Pequín. Kobolev, no. Pot un esportista que no ha passat el control heretar una medalla perquè un que ha quedat al davant ha donat positiu? El COI ens ho dirà en les pròximes setmanes o mesos. També hi ha qui defensa que no s’han de tornar a repartir les medalles, que el lloc del trampós ha de quedar desert i punt. En aquest cas, els 1.500 m de Pequín no tindrien campió. Sigui com sigui, farien bé els atletes de totes les proves de lluitar al màxim en cada final. Que oblidin allò del pitjor lloc de tots. Un relaxament final que fa passar de quart a cinquè pot acabar costant una medalla olímpica. Vuit mesos o vuit anys després.
(Article publicat a El 9 Esportiu l’1 de maig del 2009)