Papers d'esports

La USAP de Perpinyà busca demà a París contra el Clermont d’Auvergna el seu primer títol de campió de França de rugbi des del 1955. Des de la victòria contra el Lorda en la final que es va jugar a Bordeus el 22 de maig del 1955, que els aficionats usapistes esperen el retorn de l’escut de Brennus -el trofeu de campió de França- al Castellet.  Des d’aquell dia, la USAP ha jugat tres finals més, sense èxit, els anys 1977, 1998 i 2004. La USAP té en el seu palmarès sis títols de campió de França (1914, 1921, 1925, 1938, 1944 i 1955), però encara té més finals perdudes, ja que ha disputat i perdut, les finals dels anys 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977, 1998 i 2004. Més d’una generació d’aficionats de Perpinyà no ha vist el seu equip campió. De fet, dels 15 homes que van guanyar l’últim títol, només en queden nou de vius. El capità d’aquell equip, André Sanac, que l’agost farà 84 anys, explicava dijous a L’Equipe que hi ha qui es pensa que els emprenyaria deixar de ser els darrers campions de la USAP, però que ell vol tornar a veure l’escut de Brennus a Perpinyà.

La USAP (Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà)  va néixer el 1933 de la fusió de la Unió Esportiva Perpinyà (USP) amb el Club dels Arlequins de Perpinyà. La USP va ser campiona els anys 1921 i 1925 i era el nom que des del 1919 havia adoptat l’Associació Esportiva Perpinyà (ASP), club fundat el 1902 i que havia estat campió de França el 1914. Podem veure, doncs, com els sis títols de la USAP els ha guanyat amb tres noms diferents. El campionat de França de rugbi es va començar a jugar el 1892 i la primera final es va disputar el 20 de març d’aquell any, amb victòria del Racing CF sobre l’Stade Français per 4-3. La USAP -en aquest cas el seu predecessor l’ASP- no va arribar a cap final fins el 1914, però va guanyar el títol a la primera. La seva víctima va ser l’Stade Tarbais en una final que es va jugar a Tolosa el 3 de maig del 1914 (8-7). El mig de melè d’aquell equip era Aimé Giral, que va morir en la Primera Guerra Mundial i que dóna nom a l’estadi on la USAP disputa els seus partits. Després de l’aturada per la Primera Guerra Mundial, la USAP va tornar a la final el 1921 i va sumar el segon títol. Aquest cop va derrotar el Tolosa (5-0) en la final es va jugar a Besiers el 17 d’abril del 1921. La tercera vegada que els de Perpinyà van arribar a la final, el 1924, les coses no van anar tant bé i van perdre per 3-0 amb el Tolosa en el partit que es va jugar a Bordeus el 27 d’abril. Aquella va ser la primera de tres finals consecutives per a l’equip de Perpinyà (1924, 1925 i 1926) que es tancarien amb un títols i dos subcampionats. La final del 1925 es va jugar a Tolosa el 26 d’abril entre la USAP i el Carcassona. El partit va acabar amb empat a zero i es va haver de suspendre per culpa de la pluja quan es portaven jugats cinc minuts de la pròrroga. La final es va tornar a jugar el 3 de maig a Besiers i la USAP va guanyar per 5-0. La final del 1926, a Bordeus, va suposar una derrota per 11-0 contra el Tolosa. Aquell equip l’entrenava Gilbert Bruts, que dona nom a l’estadi on ara juguen els Dragons Catalans de rugbi a 13.

Nou anys més tard, la USAP va tornar a la final. I va tornar a perdre. El 12 de maig del 1935, el Biarritz va derrotar l’USAP per 3-0 a Tolosa. Tres anys més tard va arribar la revenja. El 8 de maig del 1938, altra cop a Tolosa, catalans i bascos es van tornar a veure les cares i aquest cop el triomf va ser per a la USAP (11-6). La final del 1939 va tornar a tenir la USAP i el Biarritz de protagonistes i els bascos van recuperar el títol en la pròrroga (6-0). Aquella final es va jugar a Tolosa el 30 d’abril del 1939. L’1 de setembre d’aquell any va esclatar la Segona Guerra Mundial i el campionat de França no es va jugar els anys 1940, 1941 i 1942. El campionat es va reprendre el 1943, encara sota ocupació alemanya. La USAP va ser el campió de l’edició del 1944 en batre el Baiona per 20-5 en la final que es va jugar en el Parc dels Prínceps de París el 26 de març del 1944. La capital francesa va ser alliberada el 19  d’agost del 1944. L’any 1952, la USAP va tornar a la final, que va perdre, per 20-11 contra el Lorda, a Tolosa, el 4 de maig. Tres anys després, arribaria la gran temporada de la USAP. Però aquesta és una altra història.