Papers d'esports

La USAP de Perpinyà vol trencar aquesta nit a París 54 anys d’espera i aixecar l’escut de Brennus que s’atorga al campió de França de rugbi. La última vegada que ho va fer va ser el maig del 1955. I no va aixecar un trofeu, sinó dos. En la memòria dels aficionats usapistes hi ha gravada la setmana del 22 al 29 de maig del 1955en què el seu club va fer un doblet mai repetit. El 22 de maig va derrotar el Lorda a Burdeus en la final del campionat de França i el 29 de maig es va desfer del Mazamet, a Tolosa, en la final de la challenge Du Manoir -que vindria a ser la copa, que ja no es disputa.

El president de la USAP del 1955 era Paul Sacase -hi estaria del 1949 al 1961- i la plantilla estava dirigida per Joseph Jep Desclaux i Fernand Vaquer, un tàndem que estaria al front dels usapistes del 1949 al 1958, quan Vaquer es va retirar. Desclaux encara continuaria uns anys més fins acumular 13 temporades, rècord absolut de longevitat a la banqueta de la USAP. Desclaux, nascut a Colliure, va ser el capità dels equips de la USAP campions el 1938 i el 1944. En aquell USAP destacava un home, el pilier dret André Sanac, deu cops internacional per França entre 1952 i 1957 i que era el capità de l’equip. Sanc va guanyar el torneig de les Cinc Nacions del 1954. Serge Torreilles, Gerard Roucariès, René Monié i Georges Gauby eren els altres catalans de l’equip que van ser internacionals.

El campionat 1954-55 de la USAP va ser impecable. En la primera fase va guanyar els set partits que va jugar a l’Aimé-Giral i va guanyar dos partits, en va empatar dos més i en va perdre tres a fora. En la fase final va eliminar succesivament el Graulhet (17-5), el Périgueix (15-3), el Mont-de-Marsan (17-11) i el Romans (18-0) abans de trobar el Lorda en la final. El Lorda havia estat el campió el 1952 i el 1953 i estava dirigit al camp per Jean Prat monsieur rugbi, un dels millors jugadors de tots els temps. La USAP havia perdut contra el Lorda la final del 1952 i volia revenja. Quan els dos equips es retiraven al vestidor després de l’escalfament, el capità André Sanac va agafar del braç l’àrbitre, Georges Lafitte, i li va dir que en la semifinal del 1952, que van acabar guanyant, no havia estat honest amb ells i que si ho tornava a fer, es retirarien. La USAP va començar perdent (0-6) però tres marques li acabarien donant la victòria (11-6).

Una setmana més tard, el 29 de maig, amb l’escut de Brennus ben guardat, la USAP va afrontar la final de la challenge Du Manoir. Va ser a Tolosa i el rival el Mazamet, que havia eliminat el Lorda en les semifinals. La USAP va guanyar 22-11 i Sanac va fer dues marques abans de trencar-se el braç. El capità va estar un any sense jugar i aquell equip de la USAP no va tenir continuitat de títols.

Vint-i-dos anys després, el 29 de maig del 1977, la USAP va tornar a aparèixer en una final del campionat de França. Va ser al Parc dels Prínceps de París, però no va poder fer res davant el Besiers, que es va imposar per 12-4. El Besiers va guanyar 10 títols entre el 1971 i el 1984. En aquella final va jugar a les files de l’USAP l’actual president, Paul Goze, mentre que al Besiers va jugar Olivier Saisset, que l’any 2004, ja com entrenador, portaria a la USAP a jugar la final. Abans de la final del 2004 n’hi hauria una altra, la del 1998, que acabaria com la del 1977 i la del 2004, amb derrota per als catalans. La final del 1998 es va jugar el 16 de maig del 1998 a l’estadi de França i l’Stade Français va derrotar la USAP per un contundent 34-7. París va veure una gran peregrinació dels aficionats amb els colors “sang i or”, que explicaven que a la USAP, els aficionats coneixien a tots els jugadors i a l’Stade Français, els jugadors coneixien tots els aficionats, donant a entendre que l’equip de la capital era un conjunt artificial, fet a cop de talonari i sense suport social.

Després d’haver necessitat que passessin vint-i-dos anys entre la final del 1955 i la del 1977, vint-i-un entre la del 1977 i la del 1998, la USAP va aconseguir finalment escurçar el termini per arribar a una final, tot i que no escurcés el període  sense títols. Només sis anys després dxe l’anterior final, l’any 2004 la USAP va tornar a la final del campionat de França. L’equip dirigit per Olivier Saisset va tornar a ser un equip competitiu però sense títols. L’any 2003 va arribar a la final de la copa d’Europa que va perdre contra el Tolosa (22-17), el 24 de maig, a Dublín i poc més d’un any després, el 26 de juny del 2004, va disputar la final del campionat de França novament a l’Stade Français, novament a l’estadi de França i, novament, va perdre (38-20).

Avui la USAP ha tornat a escurçar el període entre finals. Aquest cop ha trigat només cinc anys. Amb Jacques Brunel a la banqueta i tot i la plaga de lesions, la més important la del seu jugador estrella, el neozelandès Dan Carter, la USAP ha acabat primer la lliga regular i ha eliminat l’Stade Français a semifinals (25-21). El darrer obstacle per trencar la sequera de 54 anys és el Clermont d’Auvergna, un club que ha disputat nou finals i les ha perdut totes. Les dues últimes, en les dues darreres temporades, i que arriba a la final amb tanta o més ganes de victòries que la USAP.