Papers d'esports

Florentino Pérez i el seu Real Madrid no són els únics als quals sembla que no els afecta gens ni mica la crisi. El Comitè Olímpic Internacional (COI) i la seva joguina, els Jocs Olímpics, també tenen una salut de ferro. Si més no, si hem de fer cas al que ha passat aquests dies a Lausana on les quatre ciutats candidates a organitzar els Jocs del 2016 (Chicago, Madrid, Rio de Janeiro i Tòquio) han presentat els seus projectes als membres del COI. La comissió d’avaluació del COI – que ha de fer un informe de cada candidatura que, en teoria, serà la  eina sobre la qual els membres del COI basaran el seu vot- ha visitat les quatre ciutats en els darrers mesos. Es veu que no n’hi havia prou i el COI va muntar la trobada d’aquests dies. Una trobada que ben poca cosa ha aportat de nou i que ha costat al conjunt de les candidates, uns tres milions de dòlars.

Dels 107 membres del COI, 93 han estat a Lausana per seguir les explicacions de les candidates. Aquesta ha estat la darrera trobada entre els membres del COI i les quatre ciutats abans de la votació final que es farà a Copenhague el 2 d’octubre. Just un més abans, el 2 de setembre, l’esmentada comissió d’avaluació farà públic el seu informe, que no és vinculant sinó orientatiu. Simplement orientatiu. Londres no era la millor valorada quan es va triar la seu del 2012 i va guanyar.  Aquest informe és una mena de substitut de les visites que els membres del COI feien abans a les ciutats candidates i que, via suborns i regals, va acabar amb l’escàndol de corrupció de l’elecció de Salt Lake City pels Jocs d’hivern del 2002. Un escàndol que va canviar algunes maneres de fer dintre del COI.

Amb la trobada de Lausana i els contactes que les candidatures podran fer durant l’estiu a Pescara (Jocs del Mediterrani), Roma (mundial de natació) i Berlín (mundial d’atletisme), podem observar que s’aplica aquella màxima de “si Mahoma no va a la muntanya….”.

Del que ha passat a la reunió entre candidates i cardenals olímpics a la seu del COI cal destacar dues frases. El president del COI, Jacques Rogge, que ha fet seu el costum del seu predecessor Joan Antoni Samaranch de no votar, ha dit que es considerava “afortunat per no estar obligat a votar perquè la decisió serà molt difícil”. Home, que el màxim responsable d’un organisme defugi d’aquesta manera les seves responsabilitats…. Ara que encara és millor la frase d’un membre del COI, no identificat, que dijous va dir a l’agència EFE: “Fins i tot si es triés la pitjor de les candidates, els Jocs serien perfectes perquè ja se’n encarregarien el COI i les federacions de que fos  així”.

Després de l’astorament inicial, em venen al cap moltes coses que es poden resumir en una: llavors perquè feu tanta comèdia i feu gastar tants diners a les ciutats i als països? El COI és la prova de com es poden canviar coses per anar a parar allà mateix.