Papers d'esports

Els estius dels anys senars són uns grans estius, esportivament parlant. No hi ha mundial ni Eurocopa de futbol i els aficionats a l’esport en general podem afirmar, amb la veu ben alta, que hi ha vida més enllà del futbol. Més encara aquest estiu, quan encara tenim gravades a la retina les imatges i els records majestuosos que ens ha deixat el Barça de Guardiola i el seu triplet. Ni els aficionats del Barça oblidem les gestes de Messi i companyia ni els aficionats del Madrid estan disposats a despertar-se del somni al qual els porta la disbauxa de Florentino Pérez.
Els uns i els altres, però, si a més de ser aficionats a la pilota ho són de l’esport, hauríem de deixar en segon terme les especulacions, els fitxatges i els serials dels fitxatges i centrar-nos en el que hi haurà de veritat d’esports aquest estiu. El torneig de Wimbledon entra en la recta final, el Tour és a punt de començar (del 4 al 26 de juliol, amb dues etapes a Catalunya el 9 i 10 de juliol) i ens esperen els campionats del món dels dos esports olímpics principals: la natació (del 17 de juliol al 2 d’agost, a Roma) i l’atletisme (del 15 al 23 d’agost, a Berlín). Dels 62 dies dels mesos de juliol i agost, només en dotze no podrem gaudir d’alguna d’aquestes quatre grans competicions.

LA SATURACIÓ DELS JOCS. Deia al començament que ja m’estava bé que no hi hagi grans competicions de futbol els estius senars –la copa Confederacions no la considero una gran competició–. I també que no hi hagi Jocs Olímpics, un gran esdeveniment, però que acaba saturant per la gran concentració de proves que es produeix durant els seus «setze dies de glòria». Els Jocs Olímpics acaben provocant una indigestió esportiva, perquè no pots assimilar tot el que passa. És impossible seguir-ho tot, i quan s’acaben, sempre tens la sensació que hi ha hagut moltes coses que no has vist, gestes que t’han passat pel davant i que no has pogut gaudir perquè sempre n’hi ha hagut una de millor al mateix temps.

ELS JAKED QUE SUREN I SUREN. Per als que els agraden els merders en l’esport, aquest estiu tenen assegurada una bona quota d’entreteniment. Ja gairebé no cal ni parlar del Tour de França i dels més que possibles casos de dopatge que hi haurà, que sempre són més magnificats que no els que passen a altres curses. És el peatge que cal pagar per ser la cursa més important i més mediàtica del planeta. A més, el previsible duel entre Alberto Contador i Lance Armstrong, companys d’equip, no ho oblidem, pot aixecar espurnes.
A la piscina de Roma segur que també hi haurà enrenou. Els miraculosos banyadors de la firma Jaked seran quasi més protagonistes que els mateixos nedadors. Algú recorda de quina marca eren les sabatilles d’Usain Bolt a Pequín o de Carl Lewis en el seu moment? A Roma sabrem en tot moment quin banyador porten els uns i els altres. Com quan en la fórmula 1 hi havia més d’un subministrador de pneumàtics. El diari L’Équipe ja ha decidit que mentre no es prohibeixin els banyadors que suren i suren, no tornarà a dir que els nedadors fan rècords mundials. Més encara quan podria ser que l’any 2010 aquests banyadors siguin prohibits. Tot un embolic.

SENSE EXPERIMENTS. A Berlín, seu del mundial d’atletisme, es preveu que hi haurà més tranquil•litat. Els experiments que es van fer en el campionat d’Europa de seleccions de Portugal no es repetiran en el mundial. Aquí les coses seran serioses. Ni eliminacions en les curses de fons ni limitacions en els intents en els salts i els llançaments. Serà atletisme com el de tota la vida. Quan un atleta surti a fer els 3.000 m obstacles, per exemple, sabrà que només les seves limitacions físiques o un accident li impediran acabar la cursa. I que si vol anar l’últim fins que soni la campana ho podrà fer. I el més important, el comentarista de TVE, Esteban Gómez, no correrà el risc de fer el ridícul com va fer amb l’eliminació de Natàlia Rodríguez a Portugal.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 2 de juliol del 2009)