Papers d'esports

Els rècords del món no paren de caure en el mundial de natació que es disputa a Roma. L’edició amb més plusmarques mundials fins ara era la primera, la del 1973, a Belgrad, amb divuit rècords trencats. Dimecres, quan encara faltaven quatre dies per acabar la competició a Roma, ja es va superar aquest màxim –22 rècords mundials–. Que cadascú s’agafi com vulgui aquest «campionat espectacular» i els seus «banyadors meravellosos» que suren i suren.
Veient aquesta allau de rècords, que no em satisfà gens ni mica, ara mateix em motiva molt més parlar de la cua de la natació. No del cap. De la cua, la que fa que cada vegada que hi ha un mundial de natació o d’atletisme em plantegi la mateixa qüestió: un campionat mundial ha de ser una competició amb els millors esportistes del món o una competició amb esportistes de tot el món? La resposta de les federacions internacionals i del mateix Comitè Olímpic Internacional (COI) –en aquest cas quan es parla dels Jocs Olímpics– és que els mundials o els Jocs ja apleguen els millors del món i esportistes de tot el món. I si mirem les dades que ens ofereix el campionat de Roma, podríem arribar a la conclusió que és veritat: a Roma hi ha Michael Phelps i 2.555 esportistes més de 185 països diferents. És la imatge de la universalització de la natació. Igual que el mundial de Berlín d’aquí a quinze dies ho serà de l’atletisme.

SENSE NIVELL, SENSE LLOC.
A mi em sembla que en un campionat del món hi han de poder participar els millors esportistes del món. I aquesta mateixa definició implica que no hi poden haver esportistes d’arreu del planeta. És impossible que a tots els països hi hagi algun nedador o atleta amb nivell per ser en un campionat del món. El COI i les federacions internacionals ho tenen molt clar i per això ja fa molts anys que van crear les invitacions. Així poden lluir participació i, anant bé, només els que s’empassin totes les proves o se submergeixin en la profunditat de les classificacions veuran cap a on condueix aquesta política.
Dijous al matí, tenia posada la televisió amb les sèries de la natació mentre feia altres coses. Ni ho mirava. De cop, vaig sentir com la comentarista de TVE, Julia Luna, deia que, quan feia estona que figurava que s’havia acabat una sèrie dels 4×200 m lliure femenins, la prova no s’havia acabat, perquè encara hi havia una nedadora a la piscina. Aquest comentari, agafat al vol, és el que ha acabat provocant aquest article. Perquè la imatge em va conduir a les últimes planes de les classificacions, aquelles que ningú es mira.

MILLOR SOLA QUE TOT EL RELLEU.
L’equip protagonista de la història és el Pakistan, que va fer 10:31.12 en la primera sèrie dels 4×200 m lliure femenins. La sèrie la va guanyar la Gran Bretanya amb 7:49.04 i va fer un nou rècord d’Europa. La marca del Pakistan és la pitjor que s’ha fet mai en un mundial en aquesta prova, superant els 9:22.93 que un equip de l’Índia va fer en el mundial del 2007.
Més encara. Quan la Gran Bretanya i els Estats Units van acabar la prova, l’última rellevista del Pakistan encara estava esperant que arribés la seva companya per llançar-se a la piscina per fer la seva posta. Encara pitjor. La primera rellevista, Sakina Ghulam, de setze anys, que va ser la millor de l’equip amb un parcial de 2:27.24, té una marca personal en els 800 m de 10:20.23. O sigui que ella sola és més ràpida que l’equip de 4×200 m del seu país.

EXPERIÈNCIA?
Ara és el moment en què algú diu allò que participar en campionats d’alt nivell serveix d’experiència i ajuda a millorar. I un be negre. Sakina Ghulam ja va participar, amb catorze anys, en el mundial del 2007. Va fer quatre proves, entre les quals els 800 m amb la marca personal de què parlava abans i que és el registre amb el qual figura inscrita en els 800 m de Roma. O sigui que, si fem cas de les dades oficials –i no hi ha motiu per no fer-ho–, aquesta jove nedadora del Pakistan no ha millorat en dos anys. La pregunta és: ha nedat realment Sakina Ghulam en aquests dos anys? Pot participar ella –res de personal, és un exemple– en el mateix campionat que Michael Phelps? Sense Sakina Ghulam i les seves esforçades companyes de tretze i catorze anys, el Pakistan no estaria representat a Roma. L’esport, un element més, i important, de la geopolítica mundial.

(Article publicat a El 9 Esportiu l’1 d’agost del 2009)