Papers d'esports

El Comitè Olímpic Internacional (COI) va fer públic dimecres l’informe de la comissió d’avaluació de les candidatures per als Jocs Olímpics del 2016. L’informe exposa el que pensa la comissió de les quatre ciutats candidates, però no obliga a res –no és vinculant– als membres del COI, que seran els que d’aquí a un mes, el 2 d’octubre a Copenhaguen, decidiran quina ciutat organitzarà els Jocs de la 31a Olimpíada. L’informe, de 106 pàgines, no conté cap apartat que es pugui qualificar de notes. Per entendre’ns, no hi ha ni rànquing, ni xifres, ni cap referència numèrica que pugui servir per dir que aquesta o aquella ciutat va al davant.

Per tant, aquest informe es pot llegir de la manera que cadascú vulgui. Hi ha crítiques i elogis per a tothom, com no podia ser de cap altra manera, que els Jocs Olímpics són, abans que res, un gran negoci, i no s’ha de quedar malament amb ningú que pugui contribuir, en un o altre moment, a omplir una mica més la cistella. Dimecres a primera hora de la tarda, l’agència EFE –que subministra informació de tota mena als mitjans d’arreu de l’Estat–, va enviar als seus abonats un avançament amb aquest títol: «L’informe destaca Tòquio i critica de Madrid l’organigrama de treball i el dopatge.» Sembla que a Madrid no s’esperaven un informe com el que ha fet la comissió i la lectura que en va fer l’agència EFE, va contribuir encara més a encendre totes les alarmes. A més les crítiques eren sobre l’estructura de l’organització i les responsabilitats financeres que se’n deriven i sobre el dopatge. Dopatge. La paraula maleïda per aquesta «Edad de oro del deporte español» i que centra l’escepticisme amb què en diversos països es veuen alguns dels èxits de l’esport espanyol. La plana major de la candidatura madrilenya va sortir a donar la cara –tal com ja estava previst– amb unes valoracions que miraven la part positiva i obviaven la negativa –igual que van fer els responsables de la resta de candidatures–. Les paraules desprenien optimisme, però les cares deien tot el contrari. Estava clar que no s’ho esperaven. L’alcalde, Alberto Ruiz Gallardón, va dir que Madrid sortia enfortida i l’etern Joan Antoni Samaranch, va afirmar que si l’informe es llegia amb atenció, Madrid no sortia perjudicada. L’agència EFE no havia llegit l’informe amb atenció?

Tot plegat, molt soroll per a no res. Fa quatre anys, quan la candidatura era Madrid 2012 en lloc de Madrid 2016, tothom va deduir de l’informe que es va fer públic un mes abans de l’elecció que París i Madrid tenien avantatge. Tothom recorda com va acabar aquella història: Londres 2012 i en alguns lloc es va brindar amb cava.
(Article publicat a El 9 esportiu el 4 de setembre del 2009)