Papers d'esports

El golf i el rugbi de 7 formen part des d’ahir de la gran família olímpica. Aquest cop, sí. Després de les negatives anteriors, aquest cop els cardenals de l’esport mundial han acceptat recuperar per al programa dels Jocs dos esports que ja van formar part de l’olimpisme quan aquest estava en les beceroles. Jacques Rogge, el reelegit president del COI fins al 2013, ha aconseguit finalment algunes de les modificacions en el programa olímpic que es va proposar quan va arribar a la presidència el 2001. Rogge, que va ser olímpic en vela i internacional en rugbi amb Bèlgica, ja té les dues disciplines que va practicar dintre del programa olímpic. I amb només vuit anys de president. Samaranch –jugador, entrenador i president en hoquei sobre patins– hi va estar 21 anys i l’hoquei sobre patins i la resta de disciplines sobre rodes encara esperen.
La inclusió del golf va generar 27 vots de rebuig entre els membres del COI, per només vuit del rugbi de 7. Quan la comissió executiva va aprovar recomanar a l’assemblea l’acceptació d’aquests dos esports ja hi va haver reaccions contundents en contra del golf que ara s’han repetit. La més virulenta, la de Cuba, que a més de veure com perdia una medalla quasi segura (beisbol) veia l’entrada d’un «esport de milionaris». De fet, tal com està de professionalitzat el món de l’esport, tant se val que hi hagi un esport o un altre en els Jocs. A més, el golf activarà aquell punt de la carta olímpica que diu que no hi ha límit d’edat per participar en els Jocs.

Entre els compromisos que les federacions internacionals adquireixen amb el COI quan són acceptades en el programa olímpic hi ha que en el torneig olímpic hi participaran els millors del món. Ja veurem quins seran els millors jugadors i jugadores de golf del món del 2016, però no crec que, com a mínim entre els homes, cap canviés guanyar el Masters o l’obert Britànic per una medalla d’or olímpica. Que són professionals? Que potser és més professional Tiger Woods que Usain Bolt? El grau de professionalisme no el marca guanyar més o menys diners.

Sobre el rugbi de 7, oblidem-nos del Sis Nacions. És un altre món. Els grans jugadors del rugbi tradicional no acostumen a jugar la disciplina de 7. Les potències són unes altres. En el mundial que es va jugar el mes de març va guanyar Gal·les a l’Argentina, i Kenya i Samoa van estar a les semifinals. Sud-àfrica, Nova Zelanda i Anglaterra no van passar dels quarts de final, i França, Escòcia i Irlanda ni tan sols hi van arribar. Una altra cosa serà a partir d’ara, amb una medalla olímpica en joc. En el rugbi, a més, es viu la paradoxa que ha tornat als Jocs ara que és un esport oficialment professional i que mentre tant els Jocs com el rugbi eren la quinta essència –amb més o menys falsedat en les dues parts– de l’amateurisme, en va quedar al marge.

Ja que hi som. Vistos els problemes que hi ha amb el futbol olímpic –torneig sub-23, no ho oblidem–, què passarà si fan com amb el rugbi i canvien el futbol d’11 pel futbol de 7? Més dinamisme. Més rapidesa. No és el mateix esport i tampoc hi hauria els millors jugadors. Ja ho sé. Si fa no fa, el que passa ara.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 10 d’octubre del 2009)