Papers d'esports

Usain Bolt és un tipus amb sort. A més de les seves grans qualitats físiques que han estat desenvolupades amb un encertat entrenament que li ha donat una qualitat tècnica que l’ha portat on és, el velocista jamaicà té la gran sort que entre els seus rivals no n’hi ha cap ni se n’espera cap que sigui espanyol. Ni ara ni en els propers anys –excepte que el mag José Maria Odriozola es tregui algun nacionalitzat de la butxaca, és clar–. Bolt, per tant, no corre el risc que han patit en els darrers anys grans figures dels esports més diversos, especialment dels més mediàtics, que eren venerats, fins a l’exageració en alguns casos, i que han estat criticats dia sí i dia també i el que abans eren virtuts s’han convertit en defectes. Sebastian Coe, Steve Ovett, Michael Schumacher, Lance Armstrong, Kobe Bryant, Roger Federer, Tiger Woods, Mick Doohan, Valentino Rossi, Michael Phelps… són alguns dels esportistes que han patit o estan patint encara aquest «virus espanyol».

El «virus espanyol» consisteix a denigrar l’adversari per fer més gran el teu favorit. O estàs amb mi o contra mi. No hi ha mitges tintes. Seria l’exportació a la resta dels esports del fanatisme que envolta el futbol en grau màxim i alguns esports d’equip en menor escala. José Luis González, José Manuel Abascal, Fernando Alonso, Alberto Contador, Pau Gasol, Rafa Nadal, Sergio Garcia, Rafael Muñoz, Àlex Crivillé, Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo són grans pel que han fet o estan fent. En alguns casos han arribat a acostar-se al nivell del que podríem considerar el seu oposat. En altres, ni de bon tros. Però els mitjans espanyols –que és l’àmbit en què ens movem i els que hem de suportar cada dia, mal em pesi–, no accepten res que no sigui que el seu és el millor. I si el seu és el millor, no ho pot ser ningú més. I si cal, reescrivim la història, que serà el que viurem amb Ferrari ara que ha fitxat Alonso. Què passarà ara amb aquelles històries que a Ferrari li permetien fer el que volia? Que podia saltar-se totes les normes? Que cada x anys li toca guanyar el títol? Com a 1984 de George Orwell, els bàndols han canviat i ara cal explicar que els que abans eren enemics no ho eren realment, sinó que sempre han estat amics.

I així tot. Per exemple, el COI és ara el mateix que abans del 2 d’octubre quan Jacques Rogge va dir «Rio de Janeiro» en comptes de «Madrid», però per a molts espanyols és el diable en persona. El president de la FIFA, Joseph Blatter, és «amic». I si no els dóna el mundial del 2018? Doncs al mateix sac que el COI! O estàs amb mi o contra mi.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 16 d’octubre del 2009)