Papers d'esports

Nou anys després de la disputa de les curses i dos anys després d’haver desqualificat l’atleta per dopatge, el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha decidit finalment com redistribuir les medalles que Marion Jones va guanyar en els Jocs Olímpics de Sydney. De fet, ha decidit redistribuir les tres medalles en proves individuals que va guanyar Jones. Les dues dels relleus encara estan pendents dels recursos presentats davant el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS). El COI ha anat amb peus de plom en aquest afer, ja que no volia quedar llastat pel futur amb la resolució del cas Jones. Cal recordar que el COI té ben guardades les mostres dels dos últims Jocs i que està disposat a analitzar-les tantes vegades com faci falta –dins dels vuit anys reglamentats– si els científics milloren els sistemes de detecció de les substàncies prohibides. Alguns dels medallistes de Pequín (Ramzi, Rebellin…) ja van ser caçats amb aquest sistema.
Jones va ser or en els 100 i els 200 m, bronze en el salt de llargada i bronze i or en els dos relleus. En els 200 m i el salt de llargada el COI ha eliminat Jones i ha fet córrer els llocs. En els 100 m la solució no era tan fàcil –i per això el cas s’ha allargat tant–, perquè l’or de la dopada Marion Jones hauria d’anar a parar a mans d’Ekaterini Tanou, que està en la llista negra del COI des que es va inventar un accident de moto en els Jocs d’Atenes per evitar un control. El COI ja no va deixar participar Tanou a Pequín. Al final, el COI ha decidit que els 100 m femenins de Sydney no tindran campiona. Tanou continua amb la plata, però al darrere arriba la sorpresa. El COI atorga a la jamaicana Tanya Lawrence la plata que li correspondria si Tanou s’hagués portat bé i fos digna de l’or, i Marlene Ottey –quarta a Sydney– rep el bronze. S’atorguen tres medalles, però cap d’or. Es castiga Tanou, però no Lawrence i Ottey.
El COI podria haver optat per fer fora Jones i deixar Tanou i Lawrence amb les medalles que van guanyar a la pista. Aquesta era la solució de la UCI amb els positius en els mundials de ciclisme en els anys setanta. El COI considera que Tanou no mereix l’or olímpic i ha aplicat una solució que difícilment es podrà tornar a aplicar, però que em sembla que resol perfectament el problema particular en què s’ha trobat. Jones, però també Tanou, estan marcades eternament. En els llibres d’estadística, quan algú vegi que una atleta que va fer 11.12 i una altra que va fer 11.18 en la final dels 100 m dels Jocs del 2000 tenen totes dues la medalla de plata i que hi ha un buit en el primer lloc, es preguntarà: què va fer l’atleta que va acabar segona, que no va rebre l’or? Pels segles dels segles.

(Article publicat a El 9 Esportiu l’11 de desembre del 2009)