Papers d'esports

Temps era temps, quan el mur de Berlín no era una atracció turística, sinó el símbol de la divisió del món en dos blocs antagònics en tot, ens expliquen que els esportistes es dividien en amateurs, professionals i professionals d’estat. Seguint aquesta teoria, els professionals serien aquells per als quals l’esport era la seva professió, sense cap mena de dubte –jugadors de l’NBA, l’NHL, l’NFL, pilots de fórmula 1, futbolistes, ciclistes, tennistes, golfistes, etc., d’elit–; els amateurs, els que feien esport pel plaer de fer-lo –però alguns dels quals guanyaven diners d’amagatotis–; i els esportistes d’estat, que rebien recompenses de l’Estat en forma de diners i/o càrrecs en empreses estatals, cossos de seguretat o l’exèrcit. Els professionals d’estat pertanyien, segons aquesta teoria, als països socialistes, amb la Unió Soviètica al capdavant.
Si la caiguda del mur de Berlín va posar fi a l’imperi Soviètic, vol dir això que els esportistes d’estat també van desaparèixer? Aquesta mena d’esportistes només existien en els països comunistes? Ni de bon tros. Què són si no esportistes d’estat tots aquells que, a l’Estat espanyol, viuen de formar part del pla ADO que es va crear per no fer el ridícul en els Jocs de Barcelona? I no són només les beques. En els darrers anys, el govern de Rodríguez Zapatero ha impulsat diverses iniciatives en favor dels esportistes que practiquen esports que no són professionals en si mateixos. La penúltima, que ser esportista d’elit sigui un mèrit per accedir a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional. Els joves que sacrifiquen la seva joventut per guanyar medalles per a la pàtria –sigui quina sigui la pàtria– mereixen tot el suport fins i tot quan deixen de ser útils. I l’edat de jubilació de l’esportista d’elit arriba molt aviat.
El sistema és molt dur i molt cruel. Si no hi ha resultats no hi ha diners i si no hi ha diners, difícilment es recuperaran els resultats. El sistema en què es basa el pla ADO, que va rellançar l’esport espanyol –i el català, de passada–, ha donat bons resultats en forma de títols i medalles, però també ha deixat molts cadàvers esportius en el camí. Ara per ara, sembla que la crisi no afecta els esportistes d’estat. La quantia de les beques ADO per aquest any, que es van concedir al març, es van mantenir. El president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, ha dit que la crisi no afectarà el sistema. Els esportistes, com les ambaixades o l’exèrcit, estan en la primera línia de la representació internacional espanyola i no es poden tocar. Els esportistes d’estat són esportistes d’estat, no funcionaris.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 18 de juny del 2010)