Papers d'esports

El president de la FIFA, Joseph Blatter, a més de demanar perdó a les delegacions d’Anglaterra i Mèxic per les errades que van fer els àrbitres en els partits que van propiciar la seva eliminació del mundial de Sud-àfrica, també ha fet un advertiment a França en el sentit que si hi ha ingerències polítiques en la resolució de la crisi de la selecció de futbol francesa, podria aplicar sancions a la federació francesa. Mostrant un exemplar dels estatuts de la FIFA, Blatter va fer dimarts una crida a respectar les normes de la federació i va afirmar: «No volem interferències polítiques.»
Una altra vegada, la vella història que no s’ha de barrejar la política i l’esport. Una història que surt més quan se celebren els Jocs Olímpics o la copa del món de futbol, les dues competicions esportives en les quals més es barreja la política i l’esport. O potser algú encara es pensa que les mostres d’eufòria o de decepció que estem veient dia rere dia, partit rere partit des que va començar el mundial són pels èxits o fracassos d’un grup de jugadors de futbol representants de 32 entitats privades que s’han unit sota les regles d’una altra entitat privada per jugar a futbol i emportar-se una copa? Potser sí que encara queda algun babau que s’ho creu. És l’honor, la projecció internacional dels països que hi juguen i mil coses més el que està en joc. Tots volen ser del G-8 del futbol. I per això el seleccionador francès i el president de la federació francesa han hagut d’anar a passar comptes a l’Assemblea Nacional Francesa i per això el president de Nigèria ha decidit que la selecció de futbol del seu país no jugui cap competició en els pròxims dos anys. Per això Mariano Rajoy diu que «la selección sí que une de verdad».
Joseph Blatter no vol cap mena d’interferències en el negoci. El joc de la pilota és seu i la política és només la que ell decideix que es fa. Per entrar a la FIFA, igual que al COI, cal ser membre de les Nacions Unides. Per tant, és un organisme polític, no esportiu, qui determina qui pot aspirar, o no, a jugar un mundial de futbol. Tant se val. La doctrina diu que l’esport i la política no es poden barrejar. L’esport i els diners sí. La política, no. Qui vulgui més informació sobre les maneres de fer de Joseph Blatter, que llegeixi el llibre Tarjeta roja (Ediciones de la Tempestad, 2006) d’Andrew Jennings.
El mateix dia que Blatter blasmava sobre les ingerències polítiques, es confirmava que Angela Merkel aniria a Sud-àfrica per veure l’Alemanya-Argentina de quarts de final. Això és el que agrada a Blatter. Els polítics, a donar primes a les seleccions i tapar els forats dels clubs endeutats i a omplir les llotges d’honor dels estadis. I prou. Merkel va ser la primera. Hi ha dirigents polítics de set estats més a punt per agafar l’avió si la pilota continua entrant. I Blatter els rebrà amb els braços oberts.
(Article publicat a El 9 Esportiu 2 de juliol del 2010)