Papers d'esports

Diumenge a la nit, quan s’abaixi el teló de la 20a edició del campionat d’Europa d’atletisme que s’està disputant a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i Barcelona passi el relleu a Hèlsinki, seu de la 21a edició, es tancarà una era en la història de la competició degana de l’atletisme europeu. Des de l’any 1974, en els campionats que es van fer a Roma, tots els atletes que han estat coronats com els millors del Vell Continent han pogut lluir el seu títol durant quatre anys. Els atletes que estan guanyant l’or a Barcelona només podran fer-ho durant dos anys, ja que els propers campionats es faran l’any 2012 i no el 2014, com hauria de ser si es mantingués la cadència que es va instaurar el 1974.
En els últims 36 anys, ser campió d’Europa d’atletisme en pista ha costat tant com ser campió olímpic. No per la importància de la competició o per la magnitud dels rivals, sinó pel fet que era un campionat que es disputava cada quatre anys. Va ser així en les primeres vuit edicions, entre el 1934 i el 1966 –amb l’excepció de l’any 1942, per la Segona Guerra Mundial–. Entre el 1966 i el 1974 hi va haver una mica de disbauxa, i en comptes de saltar del 1966 al 1970 i després el 1974, hi van haver campionats europeus el 1969, el 1971 i el 1974. Fins que l’any 1983 es va celebrar la primera edició del campionat del món –des del 1912, la federació internacional considerava els campions olímpics com els seus campions del món–, els campionats d’Europa eren la segona gran competició per als atletes europeus. Entre el 1983 i el 1991 els mundials van tenir lloc cada quatre anys, però des del 1991 es fan cada dos. Des del 1993, per tant, que els campionats d’Europa tenen lloc entre dos campionats del món, a més de celebrar-se just al mig del període olímpic.
Fins a aquest diumenge a la nit. A partir d’ara, els campionats d’Europa perdran bona part del valor que tenen actualment. Si més no, els de l’any 2012 i els que es disputin cada quatre anys a partir d’aquesta data. En canvi, cal pensar que tindran major fortuna els campionats que es disputin cada quatre anys a partir del 2014 –campionats que estan atorgats a Zuric–. Per què? Doncs perquè els campionats del 2012 es disputaran just un mes abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Londres. Aquest és el problema del futur d’algunes edicions del campionat d’Europa d’atletisme. Que cada dues edicions coincidiran amb els Jocs Olímpics. Mala peça al teler, això de competir amb els Jocs Olímpics. I l’Associació Europea d’Atletisme (AEA) ho té tant clar que en els seus campionats que coincideixin amb els Jocs Olímpics no es disputarà ni la marató ni les proves de marxa. Algú vol alguna prova més contundent de la pèrdua de categoria que tindran els campionats d’Europa d’atletisme dels anys olímpics? Perquè és evident que l’AEA té clar que cap maratonià o marxador de primera fila aniria a l’europeu amb els Jocs a un mes vista. La marxa i la marató tornaran als europeus l’any 2014.
Què hi farem! L’AEA, com la IAAF abans, vol més i més competicions que els donin més patrocinadors, més drets de televisió i més diners. I encara podia ser pitjor, que el ciclisme, per exemple, té campionat del món cada any i en tennis hi ha quatre tornejos del Grand Slam –veritables campionats del món en diferents superfícies– cada any. El mundial de cros també es fa cada any.
Potser al final acabarem amb mundials i europeus d’atletisme cada any, però no amb una seu i totes les proves de cop –a Barcelona estem veient com costa que la gent vagi als estadis–. Es podrien repartir les proves arreu del món en les grans reunions que ja es fan. Els títols de velocitat es podrien posar en joc a Nova York; els de mig fons, a Londres; els de fons, a Estocolm; els de salts, a París; els de llançaments, a Oslo… Coses més estranyes estem veient.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 30 de juliol del 2010)