Papers d'esports

El seleccionador espanyol de futbol, Vicente del Bosque, va tenir molta feina per situar en el lloc que a ell li semblava que corresponia la influència del sistema de joc del Barça i dels jugadors que durant tota la temporada dirigeix Pep Guardiola, en la victòria del seu combinat en el mundial de Sud-àfrica. Entre les moltes coses que va dir Del Bosque hi ha una afirmació que, si bé en el moment que la va dir ja era evident que era mentida, a partir d’aquest cap de setmana, quan comenci la lliga espanyola, encara quedarà més en evidència la seva falsedat. Del Bosque va dir que el sistema de joc era «el de la selecció espanyola, el del futbol espanyol, en definitiva».
Que el joc que va fer la selecció espanyola és el sistema de joc de la selecció espanyola és evident, a més de redundant. Ara bé, que la manera de jugar de la selecció espanyola és la del futbol espanyol… Què volen que els digui. Perquè si aquella manera de jugar és la manera de jugar del futbol espanyol, deu ser perquè és com juguen els equips espanyols? Quants dels 20 equips de la lliga espanyola jugaran com ho va fer la selecció espanyola a Sud-àfrica? Doncs un. El mateix que ha propiciat que la selecció espanyola jugui com juga ara: el Barça. O sigui que res de veure un munt de partits d’equips que mimen i juguen la pilota, que no la rifen, que tenen paciència i personalitat. Mentida. El Barça de Guardiola és el que és, la selecció espanyola n’aprofita el que pot i el futbol espanyol és una altra cosa.
JOCS DE LA JOVENTUT. S’acaba de disputar a Singapur la primera edició dels Jocs Olímpics de la Joventut. Uns 3.600 esportistes d’entre 14 i 18 anys de 205 països han competit en els 26 esports que formen el programa olímpic dels Jocs Olímpics dels grans. El president del COI, Jacques Rogge, va afirmar ahir que l’esdeveniment havia superat les seves expectatives, tot i que va lamentar que alguns comitès olímpics haguessin enviat delegacions de nivell baix. També va lamentar que la FIFA no hagués autoritzat la participació de seleccions de futbol de més nivell. De vegades, Rogge sembla una mica ingenu. Si la FIFA imposa un límit sub-23 en els Jocs Olímpics, què no havia de fer en aquest experiment del COI? La final masculina la va guanyar Bolívia contra Haití i la femenina, Xile contra Guinea Equatorial. Ni Espanya, ni Alemanya, ni el Brasil no hi van participar. En la boxa, per exemple, competien sis esportistes per categoria i es repartien les tres medalles corresponents. Aquests Jocs, que a més de la competició impulsen que els joves participin en programes educatius i culturals, tenen com a objectiu que els joves adoptin i apliquin els valors olímpics. Cal que passi el temps i se’n disputin més edicions per poder valorar aquests Jocs. Perquè de campionats del món juvenils i júniors ja en tenen totes les federacions. I amb una major nivell esportiu que el que s’ha vist a Singapur.
ELS FORATS ESPANYOLS. Després de la roja del futbol, mentre arriba la roja del bàsquet i amb Nadal, Alonso, Contador i companyia, els veïns del sud estan convençuts que són els reis de l’esport mundial. Hi ha coses que no es poden negar, però al mateix temps hi ha coses que no es poden amagar. Des de l’1 de juliol i fins avui, s’han disputat campionats d’Europa absoluts d’atletisme, de natació, de diverses modalitats de ciclisme (BTT i BMX), de piragüisme (velocitat i eslàlom), d’esgrima, de pentatló modern, de beisbol, de vòlei platja, de triatló, de rugbi de 7… En la majoria, el paper dels equips espanyols no ha estat precisament perquè puguin ser considerats una potència mundial –excepte el rugbi de 7 femení, que va guanyar–. Perquè ni en l’atletisme, ni la natació –excepte la sincronitzada–, tot i guanyar medalles, el paper dels espanyols no va ser el que s’esperaven els seus responsables. En el piragüisme de velocitat van guanyar sis medalles, cap d’or (novè lloc en el medaller) i en el triatló, una de plata. En la resta, res de res. Aquestes dades no tenen cap valor científic. Encara queden molts campionats de molts esports. Simplement constaten que de forats negres en té tothom, també els espanyols.
EQUIPS REPETITS. En els sortejos dirigits com el que la UEFA va fer ahir de la lliga de campions s’hi podria incloure una nova clàusula –a més de les que exigeixen les televisions sobre les coincidències entre alguns equips–. La nova norma hauria de dir que dos equips no es poden enfrontar en la fase de grups si ja ho van fer en la temporada anterior. Mira que hi havia equips al bombo i el Barça ha de tornar a jugar amb el Rubin Kazan; i el Milan, amb el Madrid. Això també seria fomentar l’espectacle.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 27 d’agost del 2010)