Papers d'esports

Al final, l’única cosa que comptarà en tot aquest embolic sobre l’estat de la salut de la vaca de la qual van sortir els bistecs que es va menjar Alberto Contador durant la jornada de descans del Tour prèvia a la pujada al Tormalet serà la decisió que prengui la Unió Ciclista Internacional (UCI). A la línia de dalt, després de la paraula decisió havia escrit la paraula final, però com que tots aquests assumptes de dopatge no se sap mai quan acaben és millor no utilitzar cap límit temporal. Mentrestant, és l’hora de les especulacions, les hipòtesis, la fe o no en les persones –Alberto Contador, en aquest cas– i en el sistema –l’estructura mundial de control antidopatge.
Com sempre que passa una cosa d’aquestes en el ciclisme i afecta un espanyol, la teoria de la conspiració francesa, provocada per l’enveja dels èxits dels espanyols en la seva gran prova, el Tour, apareix com la primera causa dels problemes dels herois de la pàtria. Ja sé que no és bo per a la salut mirar els comentaris que es fan a les notícies en els webs dels diaris esportius madrilenys –que, a més, són anònims–, però ahir no em vaig poder estar de fer-ho. Hi havia de tot, però la confabulació francesa era un dels temes estel•lars.
Confabulació francesa? La notícia es va filtrar de matinada via Austràlia, on s’estan disputant els mundials de ciclisme. L’agència francesa AFP, en el primer avançament que va donar, parlava d’un «control antidopatge anormal» i en el segon, d’un «resultat anormal». I va mantenir aquest terme durant tot el dia, el mateix terme que es va emprar en el web de L’Équipe. L’agència espanyola EFE, en el seu primer avançament va titular: «Contador va donar positiu per clenbuterol durant el Tour.» Per tant, qui és que ahir va acusar de dopatge Alberto Contador? Doncs sembla que van ser els mitjans espanyols, no pas els francesos. L’UCI també va parlar de resultat anormal i no de control positiu, ja que el positiu, segons el codi mundial antidopatge només es produeix quan un procediment disciplinari desemboca en una sanció.
Ja sé que tot això és jugar amb les paraules i que, normalment, no tenim cap mania a l’hora d’escriure i dir que un esportista ha donat positiu. Ahir mateix vam tenir el cas d’Ezequiel Mosquera en la Vuelta. Només volia deixar en evidència els que encara evoquen, a la mínima que poden, la revolta de Madrid contra els francesos del 2 de maig de 1808. Aquella de la qual feia broma en Cassen en un disc de 45 rpm que encara tinc per casa. El mestre pregunta: «¿Qué pasó el 2 de mayo?» L’alumne respon: «¿De qué año?»
(Article publicat a El 9 Esportiu l’1 d’octubre del 2010)