Papers d'esports

Ahir a la tarda, a l’espai web de la Federació Espanyola de Rugbi encara no hi havia cap referència al partit de quarts de final de la copa d’Europa que van jugar dissabte a Barcelona la USAP de Perpinyà i el Toló. Tampoc del matx que van jugar l’endemà a Anoeta el Biarritz i el Tolosa. Que els diaris esportius de Madrid hagin ignorat els dos partits –el de Barcelona, amb el rècord d’assistència europeu a un matx de rugbi– es pot arribar a entendre si tenim en compte el que van fer, gairebé res, de la final de la copa del Rei de rugbi que van jugar el mateix dissabte dos equips de Valladolid. Què els pot haver fet el rugbi als grans altaveus de l’autoanomenada «edad de oro del deporte español»? Doncs que és un esport que no contribueix gaire, per no dir gens, a aquesta edad de oro. I no és d’ara. L’any 1998, quan la selecció espanyola es va classificar per jugar la fase final de la copa del món del 1999, hi van haver veus en el periodisme esportiu espanyol que van defensar que era millor que els esforçats i sacrificats jugadors de rugbi espanyols no anessin a la copa del món, que el més probable era que els apallissessin. I això, un esport triomfant com l’espanyol no s’ho podia permetre. És a dir que, mania als catalans i als bascos al marge, tenim una altra raó per a aquesta negligència periodística.
Però, i la federació estatal de rugbi? El partit de Barcelona és el major esdeveniment que ha passat mai en el seu esport en un territori que està, mal ens pesi, sota la seva jurisdicció. Mai s’havia fet a Barcelona, ni a Espanya, un esdeveniment de promoció del rugbi com el que van protagonitzar la USAP i el Toló, amb tot el muntatge que es va fer al voltant. S’ha de tenir molta mala fe per ignorar-ho. I no s’hi val a dir que la copa d’Europa –Heineiken Cup– no interessa a la federació espanyola perquè no hi té equips –a la màxima competició europea de clubs només hi tenen dret a participar equips dels països del torneig de les Sis Nacions, més que res per evitar que hi hagi pallisses escandaloses–. Cada any a l’espai web de la federació espanyola es podia seguir la Heineken Cup. Aquesta temporada, no.
El partit estava dintre de la diada del rugbi català, la mateixa que va motivar que a El País s’escrigués que va fracassar l’intent de polititzar el partit. Potser si s’hagués fet la diada del rugbi espanyol les coses haurien estat diferents. Potser també hauria estat tot diferent si la federació catalana no hagués reclamat als jutjats, amb la federació espanyola a l’alta banda, és clar, el retorn al si de la federació internacional que va contribuir a fundar el 1934. Una reclamació que va perdre, és clar.
(Article publicat a El 9 Esportiu  el 15 d’abril del 2011)