Hi ha molta feina a fer dintre del COI
29 novembre 2002 per Jordi Camps
Un informe intern del COI que es discuteix aquests dies a Mèxic afirma que els jocs olÃmpics han arribat a una dimensió «crÃtica» que si continua augmentant «podria posar en perill el seu futur èxit». Per això es busca reduir costos, trobar nous ingressos i racionalitzar una mica aquest gegant en què s’han convertit els jocs olÃmpics, que han estat vÃctima del seu propi èxit. Només setze mesos després de la seva elecció en substitució de Joan Antoni Samaranch, Jacques Rogge ha d’enfrontar-se als problemes que el seu antecessor li va deixar. Uns problemes que no és que hagin sorgit des del juliol del 2001 ençà , sinó que Samaranch no va afrontar perquè haurien trencat la seva imatge d’home de consens, de benefactor de la humanitat a través de l’esport. Algú s’imagina Samaranch excloent dels Jocs el pentatló modern? Si les mesures anticorrupció les va provocar l’escà ndol de Salt Lake City i la cimera antidopatge l’escà ndol del Tour del 1998, com que no hi va haver cap acció que provoqués una reacció, Samaranch no va tocar mai res del programa olÃmpic com no fos per continuar creixent i creixent i deixar tothom content. Ara és Rogge qui ha d’intentar aturar el gegantisme dels Jocs, qui ha de renovar el programa olÃmpic, qui ha crear un nou
organigrama en el COI per racionalitzar la feina que es fa. Si hi ha tantes coses per canviar, deu ser que el llegat de Samaranch no és tan magnÃfic com ell i els seus ens han venut.
No sé pas si el pentatló modern, el beisbol i el softbol sobren en els Jocs. El que sà sé, és que si diuen que els jocs olÃmpics són la mà xima competició esportiva mundial, guanyar un or olÃmpic hauria de ser el mà xim a què aspirés un esportista. I aquest no és ben bé el cas del futbol, el tennis o el ciclisme i tampoc del golf, que sembla que sigui com sigui ha de ser esport olÃmpic. En tots aquests esports, la copa del món, Wimbledon i Roland Garros, el Tour, el Masters i l’obert Brità nic tenen més importà ncia per als futbolistes, tennistes, ciclistes i golfistes que una medalla olÃmpica. Tots són esports que els darrers anys es van obrir als professionals abans vedats seguint la lÃnia Samaranch, segons la qual en els Jocs hi han de participar els millors esportistes. SÃ, però en una competició que sigui de primer plat, no de segon
(Article publicat a El 9 Esportiu el 29 de novembre del 2002)