Papers d'esports

La selecció espanyola d’atletisme ha guanyat cinc medalles -quatre plates i un bronze- en el campionat d’Europa d’atletisme en pista coberta que es va disputar el cap de setmana passat a Torí (Itàlia). Un resultat que ha estat qualificat de decebedor tant pels mitjans espanyols com pels responsables de l’esport espanyol. Un resultat però, que significa l’estrena de l’esport espanyol en els campionats del món i d’Europa en aquest any 2009. Des de l’1 de gener i fins diumenge passat, s’han disputat 19 campionats del món i 10 campionats d’Europa de categoria absoluta en 16 esports diferents -la majoria, òbviament, esports de neu i gel, que per això estem en l’època de l’any en que estem-. Doncs fins que no ha arribat aquest campionat d’Europa d’atletisme en pista coberta, cap esportista espanyol havia pujat a cap podi en tots aquests campionats. I a Torí els espanyols no han guanyat cap medalla d’or, per la qual cosa continuen sense guanyar cap títol mundial o continental quan ja s’han repartit 165 medalles d’or. El 6 de febrer passat, vaig fer un article a El 9 Esportiu titulat «Posar aigua al vi» en el qual repassava els mundials i europeus que s’havien fet durant el mes de gener, el mes en què Rafa Nadal havia guanyat l’obert d’Austràlia. No cal recordar que en aquell moment el balanç era de «Zero patarero», però tot i això Jaime Lissavetzky no s’estava de dir que l’any 2009 seria la continuació dels èxits del 2008. Ara aquestes primeres i, pel que sembla, decebedores medalles en l’atletisme, coincideixen en el temps amb la victoria d’Espanya sobre Sèrbia en els vuitens de final de la copa Davis -o sigui, que hi ha set equips que han fet el mateix que Nadal i els seus companys- i amb el domini d’Alberto Contador en la París-Niça. I tenim a tocar el mundial de fórmula 1. O sigui, que no hi ha motiu de preocupació. Tal i com deia el 6 de febrer, ja arribaran els èxits de l’esport espanyol, però de la mateixa manera que arribaran, no es pot negar que l’esport espanyol no pinta res en els esports de neu i gel -i en molts altres, ja ho anirem veient durant l’any-. Les dades no menteixen. Ja sé que a ningú li agrada reconèixer les coses que no funcionen, però jo continuo esperant alguna paraula dels responsables de l’esport espanyol -govern, comitè olímpic- sobre les debilitats d’un sistema basat en els esports mediàtics -que donen molt i molt rendiment- i cada quatre anys, en els Jocs Olímpics. Aquestes paraules no arriben. Tot és eufòria i ignorància. El problema immediat que té aquest sistema és que l’any vinent és any olímpic en els esports d’hivern. Justament aquells en els quals els esportistes espanyols, ara mateix, pinten ben poca cosa. A veure que passa i que diuen d’aquí un any quan arribi l’hora d’anar a Vancouver. A veure si els joves -Queralt Castellet- han continuat millorant, si Maria José Rienda no està lesionada i si el consell de ministres aprova alguna nacionalització de darrera hora de l’estil Johan Muehlegg.