Papers d'esports

La sentència del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) de la setmana passada, que afirma que les lleis dels estats no poden passar per sobre dels estatuts de les federacions internacionals a l’hora que aquestes reconeguin els seus membres ha caigut, òbviament, molt malament al país veí del sud. Com que les decisions del TAS són inapel·lables, ja que és l’última instància jurídica en l’àmbit de l’esport, cal esperar que ja no sentirem més allò que la llei espanyola de l’esport prohibeix que Espanya i Catalunya s’enfrontin –també prohibiria que ho fessin Espanya i la Rioja, però aquesta hipòtesi no l’ha contemplat mai ningú–. La porta s’ha obert, però el camí encara és llarg, ja que les portes de les federacions que s’han posat a les mans de les Nacions Unides a l’hora de reconèixer els seus membres –seguint la doctrina marcada pel COI el 1996– continuen tancades. Cal continuar buscant escletxes.
El TAS ha dit que les federacions internacionals són entitats privades que agrupen altres entitats privades per fer esport. Els estats no hi pinten res. Ara podríem ser ingenus, molt ingenus i refiar-nos que aquestes són les regles que cal seguir i que ningú farà joc brut. El gest del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, mostrant el seu passaport espanyol mentre deia que el president de la catalana, Ramon Basiana, en tenia un d’igual hauria de passar definitivament a la història.
Però com que a l’Estat espanyol l’esport no té res d’agrupació d’entitats privades, no m’en refio. Menys encara després de veure l’arenga del president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, en la presentació dels uniformes que l’equip espanyol portarà a Pequín. Blanco va dir als esportistes: «No oblideu que representeu Espanya amb honor i compromís.» Ep noi, que la Carta Olímpica diu que els Jocs són competicions entre individus, no entre països! També diu que l’organisme que presideix Blanco ha de ser independent del govern del país, però després de Blanco va parlar el secretari d’Estat, Jaime Lissavetzky, que va dir: «Esperem que a Pequín ens acompanyin els èxits i permetin augmentar la imatge del nostre esport, dels nostres esportistes i d’aquest vell i jove país que és Espanya.» Esportistes que anireu a Pequín, ja ho sabeu, l’honor espanyol és a les vostres mans. Sou hereus del 2 de mayo, de Daoiz i Velarde i d’Agustina d’Aragó.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 2 de maig del 2008)