Papers d'esports

Dietrich Thurau és un ciclista alemany que va ser professional del 1975 al 1988, període durant el qual va aconseguir 82 victòries. El seu gran any va ser el 1977, quan tenia 22 anys, estava a les files del Ti- Raleigh belga i va aconseguir cinc victòries d’etapa en el Tour de França, prova en la qual va mantenir el lideratge durant quinze dies, fins que el va perdre als Alps. Al final va acabar la cursa cinquè, a 12:24 del vencedor, el francès Bernard Thevenet. Thurau va donar positiu dues vegades, el 1980, en el campionat d’Alemanya, i el 1987, en el Tour. A més, l’any 1989 va ser enxampat en possessió d’amfetamines en els Sis Dies de Bercy, fet que li va suposar una multa de 10.000 francs. L’any 2003, quinze anys després de la seva retirada, l’alemany va reconèixer que s’havia dopat diverses vegades, i va confesar que també havia pres cortisona algun cop. El positiu en el Tour de l’any 1987 va ser de nandrolona, un esteroide anabolitzant. El positiu del campionat d’Alemanya del 1980 va ser doble, ja que a més d’amfetamines, que va ser el que va provocar la seva desqualificació, l’anàlisi va revelar que en la seva orina hi havia rastres de nicotina. I Dietrich Thurau no fumava. La nicotina no ha estat mai considerada per les autoritats esportives una substància dopant i mai ha estat inclosa en cap llista de productes prohibits. Tot i això, hi ha experts que consideren que la nicotina ha estat usada per millorar el rendiment dels esportistes, ja que en les dosis apropiades ajuda a augmentar la massa muscular. Entre els efectes que es buscarien amb l’ús del tabac hi ha inhibir la sensació de gana (útil en els esports en què hi ha categories de pes), millorar la concentració, augmentar la freqüència cardíaca i la pressió arterial, estimular el metabolisme dels àcids grassos, augmentar l’eufòria i camuflar la ingestió d’altres productes pel retard en l’eliminació renal de les substàncies. La nicotina fa efecte molt més ràpidament que qualsevol droga injectada –els efectes arriben al cervell en set segons, per 14 segons l’heroïna–. Així, els esports en els quals seria útil l’ús del tabac com a substància dopant serien l’atletisme –velocitat, salts i llançaments-, bowling, esgrima, halterofília, judo, motociclisme, automobilisme, natació, salts d’esquí, hípica, tir i els esports d’equip en sala –bàsquet, handbol, voleibol.

Mastegar les cigarretes
L’any 1978, en el mundial de natació que es va fer a Berlín oest, van descobrir grans quantitats de nicotina en l’orina de molts nedadors. El director del laboratori antidopatge de Colònia, Manfred Donike, va explicar que hi havia nedadors intoxicats per la nicotina i que estaven tan nerviosos abans de competir que es veien obligats a fumar. Alguns fins i tot mastegaven les cigarretes.

Una pipada entre salt i salt
El frances Thierry Vigneron es va fumar una cigarreta poc abans del salt que va fer a Roma el setembre del 1983 en què va batre el rècord mundial de salt amb perxa amb 5,83 m. Vigneron acostumava a anar tres o quatre vegades al servei en cada concurs per poder fumar. Deia que li anava bé per retrobar la calma després de l’excitació de cada salt i que ja ho tenia com un costum.

Equivalent a 14 paquets diaris
En els Jocs Olímpics de Montreal, el 1976, les anàlisis van revelar que en algunes de les mostres hi havia la nicotina equivalent al consum de 14 paquets de tabac en només un dia. El 1990, als Estats Units, un estudi va revelar que un de cada sis jugadors de les lligues majors de béisbol mostrava indicis d’acabar tenint càncer a la boca a causa de mastegar tabac.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 14 de setembre del 2006)