Papers d'esports

La temporada de natació va començar l’1 d’octubre i des de llavors i fins aquest cap de setmana els nedadors d’elit catalans han pogut participar en el campionat d’Europa en piscina de 25 metres, en el campionat estatal en piscina de 50 metres (desembre), en el campionat de Catalunya obert en piscina de 50 metres (febrer), en el campionat d’Europa en piscina de 50 metres (març) i en el campionat estatal obert en piscina de 50 metres que s’acaba avui. El dimecres comença a Manchester el mundial en piscina de 25 metres. I encara queden els Jocs Olímpics.
Els campionats catalans i espanyols, igual que els de la resta de països, són necessaris i imprescindibles, perquè la natació no només és cosa dels nedadors d’elit. En una temporada olímpica, però, cal que coincideixin amb els Jocs dos europeus i un mundial? La natació va ser, durant dècades, un esport en què els millors del món només es trobaven cada quatre anys en els Jocs. Com l’atletisme. El primer campionat del món de natació es va fer el 1973. El d’atletisme, el 1983. La professionalització de l’esport i l’interès dels patrocinadors i de les cadenes de televisió va fer necessari omplir el calendari de competicions en què, a més de les marques, hi haguessin medalles i títols en joc. Ja se sap que els estats només s’interessen per l’esport quan hi ha medalles, sonen himnes i pugen i baixen banderes. L’atletisme, amb el cros, la pista coberta, la marató i la marxa, tenia una solució fàcil. La natació va trigar més. La solució? La piscina de 25 metres. El 1993 van néixer els mundials en aquest tipus de piscina i el 1996, els europeus. Des de l’any 2000, quan la federació internacional (FINA) va imposar la seva llei a l’europea (LEN) i va obligar a moure els europeus per poder fer els mundials cada dos anys amb un calendari net com una patena, els campionats d’Europa coincideixen amb els Jocs. La LEN va haver d’avançar els seus campionats de l’estiu a la primavera, com aquest any. Tampoc no passa res si l’europeu és al març i els Jocs a l’agost. Tampoc passa res amb l’europeu en piscina curta al desembre. El mundial en piscina curta de la propera setmana sí que està ficat amb calçador. Els entrenadors i nedadors ja són grans i saben què poden i què no poden fer si volen estar a punt quan toca estar a punt.
Ara bé, si volem que la natació, com qualsevol esport, atragui l’atenció del gran públic –com ha fet amb la pluja de rècords en el darrer europeu–, el que no es pot fer és que es confongui amb una allau de competicions que no pot acabar fent res més que devaluar les medalles que s’hi reparteixen. A l’europeu d’Eindhoven van faltar nedadors. A Manchester, encara en faltaran més. Encara bo que tots es trobaran a Pequín i quedaran les coses clares.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 6 d’abril del 2008)