Papers d'esports

La polèmica sobre els Jocs Olímpics que s’han de fer aquest estiu a Pequín ens torna a demostrar que el món està ple, entre altres coses, d’hipocresia, ignorància i mala fe. Com que, de vegades, hi ha gent que llegeix el que vol i no el que realment escrivim, que quedi clar d’entrada el meu suport a totes les entitats que lluiten pel respecte als drets humans arreu del món i la meva condemna a la falta de llibertats que hi ha a la Xina.
Siguem clars. Si els Jocs no es fessin a la Xina, la darrera protesta al Tibet no hauria ocupat l’espai que està ocupant en els mitjans. És més, segurament sense els Jocs, la protesta, en aquest moment, ni tan sols s’hagués produït. I si s’hagués produït, podríem comptar amb els dit d’una mà els polítics que haguessin fet o dit el mateix que estan fent o dient ara. Per què? Els fets ho demostren.
El Comitè Olímpic Internacional (COI) va donar els Jocs a Pequín el juliol del 2001 –amb Joan Antoni Samaranch a la presidència del COI–. Va ser el final d’un procés que es va iniciar el 1998 i que era la continuació de l’intent fallit de Pequín d’aconseguir els Jocs del 2000 que es van atorgar el 1993 i per als quals va presentar la candidatura el 1991. Mirin si fa anys que es mou la cosa. Mirin si hi ha hagut temps perquè molts que ara parlen de boicots i coses similars haguessin fet alguna cosa. Parlo de polítics, no d’entitats com ara Amnistia Internacional, Humans Rights Watch, la Federació Internacional de Lligues de Drets Humans i altres que sempre s’han oposat al fet que els Jocs es fessin a Pequín. Parlo dels Sarkozy de torn. No de les entitats i els esportistes que manifesten públicament les seves opinions. L’esportista compromès, sigui en el sentit que sigui, és una espècie en perill d’extinció. Tots els governs que parlen de boicot, de no anar a la inauguració dels Jocs, també deixaran de fer negocis amb la Xina? No. La pela és la pela.
Per als innocents que encara apel·len a l’esperit olímpic i pensen que un país com la Xina no pot ser seu d’uns Jocs, que els Jocs Olímpics han d’estar plenament lligats amb el respecte als drets humans i les llibertats polítiques i socials –cosa amb la qual estic d’acord–, no serà sobrera una repassada a la història olímpica. El 1936, el COI va permetre que els Jocs es fessin a l’Alemanya de Hitler; el 1980 a la Unió Soviètica; el 1981 els va concedir a una Corea del Sud que era una dictadura militar. El 1912, el COI va atorgar els Jocs del 1916 –que no es van fer per la Primera Guerra Mundial– a l’agressiu imperi alemany i el 1936, va donar al no menys agressiu imperi japonès els del 1940 –que no es van fer per la Segona Guerra Mundial–. Què hi farem. També hi ha gent que creu en el pare Noel. No hi ha res de nou en l’actitud i la posició del COI. Res.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 2 d’abril del 2008)