Papers d'esports

93 dels 327 components de l’equip olímpic espanyol que participaran en els Jocs de Sydney han nascut a Catalunya i la xifra arriba a 116 representants de l’esport català si hi afegim els que no hi han nascut però hi tenen la residència, o sigui, un 35,4 per cent de l’equip olímpic espanyol actual. Des del 1900, quan cinc esportistes catalans i un que no ho era van participar en els Jocs de París, un total de 2.518 atletes han format part de l’equip espanyol, comptant els que són ara a Sydney. D’aquests 2.518 esportistes, 912 han estat catalans, o sigui un 36,2 per cent. De les 65 medalles que ha guanyat l’equip olímpic espanyol fins 1996, en 29 hi han participat esportistes catalans, o sigui, un 44,6 per cent.
Totes aquestes dades i percentatges no són gratuïts. Demostren el potencial de l’esport català en el conjunt de l’Estat i com aquest potencial no ha tingut, històricament, correspondència a l’hora d’atorgar a catalans la representació de l’equip en moments com ara portar la bandera espanyola en la desfilada que obre uns Jocs. Avui ho farà Manel Estiarte, el tercer abanderat català en catorze desfilades. Aquí el percentatge baixa a un 21,4 per cent, però puja des del 15,3 per cent que hi havia a Atlanta. Algú dirà, i per què volem catalans portant la bandera espanyola? Ja n’hi ha prou que hagin de defensar l’estanquera i no la senyera! Això ja és una altra història. Aquí només s’ha constatat un dèficit quasi tan escandalós com el fiscal que hi ha entre Catalunya i l’Estat espanyol.
(Article publicat a El Punt el 15 de setembre del 2000)